El Govern de Catalunya pretén privatitzar l’empresa pública Aigües Ter – Llobregat per enriquir grans fons d’inversions

Posted on 4 d'Octubre de 2012 per

4


[castellano debajo]

La gestió d’un bé comú tan imprescindible com és l’aigua es troba majoritàriament en mans públiques arreu del món. A Catalunya però, la gestió del 80% dels serveis d’aigua als municipis ja està en mans de la multinacional francesa SUEZ a través de la seves filials AGBAR i SOREA. Ara és el torn de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATL), que brinda servei en alta (des de les fonts d’aigua fins als dipòsits municipals) a gairebé 5 milions de catalans i catalanes i que es troba en procés de privatització.

El primer candidat a la licitació torna a ser SUEZ (25%), però aquesta vegada acompanyada per dos fons d’inversió de pensions; Caisse de Dépot, un fons canadenc (33%) i First State, un fons australià (30%). Fons d’inversió, d’altra banda, coneguts per la seva inversió en armament, grans projectes de mineria aurífera, processos de fractura hidràulica o “fracking” i fracassats processos de privatització de l’aigua, com en el cas de Manila, Filipines. El segon candidat a la licitació és del mateix estil, Acciona amb un fons d’inversió coreà.

Paradoxalment el Govern de Catalunya utilitza arguments de manca de viabilitat per justificar la privatització d’ATL, però en canvi la seva venda desperta l’interès d’una de les multinacionasl de l’aigua més gran del món.

L’aportació inicial que demana la Generalitat per a la privatització és de 300 M€, xifra que està molt lluny de solucionar el deute de Catalunya, que supera els 48.000 milions d’euros. D’altra banda, tot i que la llei Òmnibus, en la qual s’empara la privatització d’ATLL, indica que els beneficis d’aquest procés s’han de invertir en el cicle de l’aigua, es pretén destinar-los a la caixa comuna de la Generalitat, per fer front a qualsevol altre tipus de dèficit o despesa. Això posa en greu perill el finançament de la gestió de l’aigua de la Regió Metropolitana de Barcelona i de tota Catalunya. De debò aquestes són aquestes les mesures anticrisi? O potser ser són els interessos del negoci de l’aigua?

Aquests interessos els pagarem tots els ciutadans. ATL ja ha aprovat una pujada del 70% del cànon d’aigua que repercutirà entre un 25% i un 35% als usuaris. Però revisant els plecs de l’externalització es preveu augmentar més del 100% a partir del gener i arribar al triple al final de la concessió, que s’ha establert en 50 anys, tota una hipoteca democràtica que els ciutadans no han autoritzat. Els beneficis industrials que es repartiran les empreses explotadores de la concessió sobrepassen els 1.600 milions d’euros, mentre queden al calaix tos els plans per fer viable l’empresa pública actual la qual, per exemple, reinverteix en el servei tots els beneficis que n’obté.

Davant d’aquesta situació no tindria més sentit que els nostres serveis públics fossin la base en la que assentar la societat del benestar i no pas un espoli constant de dividends cap a l’estranger? O que les decisions respecte els nostres serveis bàsics es prenguin a les nostres institucions democràtiques i no pas a l’estranger? O que amb la tarifa de l’aigua paguem pensions a Canadà i Austràlia. És evident doncs, que la voluntat de l’actual empresa pública ATL serà molt diferent als interessos de dos fons d’inversió privats.

La Plataforma Aigua és Vida segueix instant a la Generalitat de Catalunya a paralitzar la privatització d’ATL, per motius socials i ambientals com l’increment immoral de les tarifes, l’empobriment del servei que es produirà, el dèficit democràtic que representa cedir durant 50 anys una institució pública a interessos privats, els nombrosos acomiadaments que presenciarem d’aquí uns mesos, el no manteniment del cabal del Ter i les amenaces sobre el Segre i l’Ebre, així com una expropiació indeguda de les instal·lacions d’aigua que més de 100 municipis han pagat per tal de connectar-se a la xarxa Ter Llobregat. Cal recordar que els plens de 26 municipis que representen 1.218.892 d’habitants han manifestat la seva oposició a l’externalització d’ATL i alguns d’ells, com Vilanova i la Geltrú o Vilafranca del Penedès tenen intenció d’emprendre accions legals en contra aquest procés.

Per sobre dels discursos de l’actual govern es situa la venda del que és patrimoni comú de tots els catalans i catalanes i el desmantellament de tota estructura pública, és a dir, ens parlen de l’estat propi i, mentrestant, es venen el país!

 

[castellano]

El Gobierno de Catalunya pretende privatizar la empresa pública Aigües Ter – Llobregat para enriquecer fondos de inversión

La gestión de un bien común tan imprescindible como es el agua se encuentra mayoritariamente en manos públicas en todo el mundo. No obstante, en Catalunya la gestión del 80 % de los servicios de agua en los municipios ya están en manos de la multinacional francesa SUEZ a través de sus filiales AGBAR y SOREA. Ahora es el turno de la empresa pública Aigües Ter – Llobregat (ATLL), que brinda el servicio en alta (des de las fuentes de agua hasta los depósitos municipales) a prácticamente 5 millones de catalanas y catalanes, la cual se encuentra en proceso de privatización.

El primer candidato a la licitación vuelve a ser SUEZ (25%), pero esta vez acompañada de dos fondos de inversión de pensiones; Caisse de Dépot, un fondo canadiense (33%) y First State, un fondo australiano (30%). Fondos de inversión, por otro lado, conocidos por su inversión en armamento, grandes proyectos de minería aurífera, procesos de fractura hidráulica o “fracking” y fracasados procesos de privatización del agua, como en el caso de Manila, Filipinas, etc. El segundo candidato a la licitación es del mismo estilo, Acciona con un fondo de inversión coreano.

Paradójicamente, el Gobierno de Catalunya utiliza argumentos de falta de viabilidad para justificar la privatización de ATLL, pero en cambio su venta despierta el interés de una de les multinacionales del agua más grande del mundo.

La aportación inicial que pide la Generalitat para la privatización es de 300 M€, cifra que esta muy lejos de solucionar la deuda de Catalunya, la cual supera los 48.000 M€. Por otro lado, a pesar de que la Ley Omnibús, en la cual se ampara la privatización de ATLL, indica que los beneficios de este proceso se han de invertir en el ciclo del agua, se pretende destinarlos a la caja común de la Generalitat, para hacer frente a cualquier otro tipo de déficit o gasto. Ésto pone en grave peligro la financiación de la gestión del agua en la Región Metropolitana de Barcelona y de toda Catalunya. Consideramos que estas no son las apropiadas medidas anticrisis, pero en cambio sí que son los intereses del negocio del agua.

Estos intereses los pagaremos todos los ciudadanos. ATLL ja ha aprobado una subida del 70 % del canon del agua, la cual repercutirá entre un 25 % y un 35 % en los usuarios. Sin embargo el pliego de la externalización prevé aumentar más del 100 % a partir de Enero y llegar al triple al final de la concesión, que se ha establecido en 50 años, toda una hipoteca democrática que los ciudadanos no han autorizado. Los beneficios industriales que se repartirán las empresas explotadoras de la concesión sobrepasan los 1,600 millones de €, mientras quedan en el cajón todos los planes para hacer viable la empresa pública actual, la cual, por ejemplo, reinvierte en el servicio todos los beneficios que obtiene.

Ante esta situación Agua es Vida considera que los servicios públicos tienen que ser la base en la que asentar las necesidades de nuestra sociedad y no el expolio que significa la marcha constante de dividendos hacia el extranjero. De la misma forma que las decisiones respecto a nuestros servicios básicos se tienen que tomar en nuestras instituciones democráticas con la debida participación ciudadana y no en las sedes de las grandes corporaciones en el extranjero. Por otro lado, la tarifa del agua nunca debería pagar las pensiones en Canadá o Australia. Es evidente, que la voluntad de la actual empresa pública ATLL será muy diferente a los intereses de dos fondos de inversión privados.

Agua és Vida continua instando a la Generalitat de Catalunya a paralizar la privatización de ATLL, por motivos sociales y ambientales como son el incremento inmoral de tarifas para satisfacer los beneficios de estos fondos y multinacionales, el empobrecimiento del servicio que se producirá, el déficit democrático que representa ceder durante 50 años una institución pública a intereses privados, los numerosos despidos que presenciaremos en unos meses, el no mantenimiento del caudal del Ter y las amenaces sobre el Segre y el Ebro, así como una expropiación indebida de las instalaciones de agua que más de 100 municipios han pagado con el objetivo de conectarse al sistema Ter-Llobregat. Es necesario recordar que los plenos de 26 municipios que representan 1.218.892 de habitantes han manifestado su oposición a la externalización de ATLL y algunos de ellos, como Vilanova i la Geltrú o Vilafranca del Penedès tienen intención de emprender acciones legales en contra de este proceso.

Por encima de los discursos del actual gobierno se sitúa la venta del que es patrimonio común de todos los catalanes y catalanas y el desmantelamiento de toda estructura pública. Es decir, nos hablan de estado propio y, mientras tanto se venden el país.

 

Advertisements