Article: La guerra de l’aigua

Posted on 4 de gener de 2013 per

0


Font: La veu del carrer

La guerra de l’aigua ha tornat a esclatar. En diferents fronts. I, acabi com acabi, de ben segur que encarirà el rebut de l’aigua, contra el qual ja es va mobilitzar el moviment veïnal fa més d’una dècada.

El primer front parteix del fet que, com va denunciar “Carrer” el març del 2012, Aigües de Barcelona (Agbar, multinacional controlada pel grup francès Suez i la Caixa) porta com a mínim mig segle encarregantse de l’abastiment a la ciutat sense tenir la preceptiva adjudicació del servei o el contracte de concessió municipal que així li ho faculti. Ho diu una categòrica sentència judicial d’octubre del 2010 que, òbviament, un cop descobert el pastís, Agbar va recórrer per guanyar temps mentre mirava de legalitzar la situació. Amb aquest objectiu es va crear una empresa mixta (85% d’Agbar i 15% de l’Àrea Metropolitana de Barcelona) a qui es va adjudicar per concurs exprés la gestió del cicle integral de l’aigua. Un negoci suculent que seguéis en mans d’Agbar. Però Aigües de València i Aqualia (del grup FCC) han recorregut el que consideren una “adjudicació a dit” i ja veurem què passa.

El segon front de la guerra de l’aigua ve donat per la privatització, just abans de les eleccions, de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL), que dóna servei a 140 municipis i que la Generalitat ha adjudicat per concurs també exprés a un consorci liderat per l’empresa madrilenya Acciona, de la família Entrecanales. És qui va fer la millor oferta econòmica per a les necessitades arques catalanes. Però l’altre postor, precisamente Agbar, que presumia de tenir més experiència i oferir millors condicions tècniques, no es resigna a perdre el negoci. Per això ha recorregut el concurs, acusant la Generalitat de “tracte de favor” a Acciona.

Mentre hi ha ajuntaments, com el de París, que opten per municipalitzar la gestió d’un bé públic essencial com és l’aigua, a casa nostra les lleis del mercat imposen la seva llei. Es privatitza tot i no s’estalvien enfrontaments entre oligopolis privats que pugnen per un negoci que genera enormes beneficis. I que, un cop més, farà que siguin els usuaris qui paguin els plats trencats.

Anuncis