Notícia – La Generalitat de Mas és un exemple extrem de verticalisme unipersonal, antítesi de l’autogovern institucional

Posted on 9 de gener de 2013 per

0


Font: eldebat.cat

La Generalitat pledejant contra la Generalitat per la concessió de les aigües

Amb voluntat de desprestigiar a Lluís Recoder

Diverses altes fonts de CDC i d’UDC situen a Germà Gordó en el centre de l’inefable conflicte generat per la no menys inefable adjudicació de la fins ara empresa pública Aigües del Ter-Llobregat (ATLL). És el més gran proveïment d’aigua potable de Catalunya.

Una de les fonts, coincident amb les altres, em diu: “Des de fa setmanes, i potser mesos, era sabuda la divergència de visions entre Lluís Recorder i Germà Gordó. No és cap atzar que l’adjudicació l’efectués un govern en funcions, després de molt de temps d’espera, i malgrat ser la privatització més important que mai ha efectuat la Generalitat, des del seu restabliment”.

Voluntat de desprestigiar Recoder
Les fonts també manifesten que “tot el que passi s’ha de situar en un context polític caracteritzat per la voluntat de Mas i del “pinyol” de desprestigiar a Lluís Recoder, a qui temen per ser una alternativa real i personalment molt honesta al seu domini del partit”.

No es tractaria de res intemporal ni esotèric, em diuen les fonts, que estan convençudes de que a Oriol Pujol li arribarà aviat la formalització de problemes judicials. Afegeixen: “Llavors s’hauria de plantejar la continuïtat o no – jo crec que no — d’Oriol Pujol com a secretari general de CDC i com a president del grup parlamentari de CiU. Serà el moment perquè Recorder agafi visibilitat com alternativa moderada dins de CDC.”

Radicalització també per raons internes

Els informants han llegit amb molt interès i detall els meus dos articles sobre l’aparició d’un front empresarial contra Mas i la voluntat d’aquest de no dialogar amb Rajoy.

No tenen res a desmentir ni a matisar, però si a afegir: “Mas s’està radicalitzant no solament per evitar un diàleg amb Rajoy i una solució del problema del dèficit fiscal, que necessita tenir pendent per alimentar el seu maximalisme, sinó també per polaritzar més el partit i poder acusar a Recoder de ‘traïdor’. És una imputació grollera però a la vegada fàcil en temps de diguem-ne guerra oberta. No tindria sentit si CDC tingués una vida interna normal, amb discrepàncies polítiques ponderades, inherents a la vida de tot partit democràtic en temps normals. Però no és així. En sentir a Mas superar tots els súmmums en radicalitat, cal tenir present que vol dificultar un debat normal dins el partit, invocant una situació excepcional de la qual ell n’és el principal motor i el gran estímul”.

Control de la contractació des de presidència

L’insòlit procediment judicial emprès per la Generalitat respecte a la privatització de l’empresa pública ATLL no implica cap solució definitiva immediata, mentre la celeritat amb que s’ha iniciat porta a intuir que el mal és de fons. Pot haver partit de la disjuntiva entre Recoder i Gordó.

Recoder era el competent en tant que conseller de Territori i Sostenibilitat, mentre Gordó pot tenir l’avantatge consistent en l’existència d’un organisme, l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de la Generalitat (OARCG), creat per la pròpia Generalitat de Mas, el 2011.

Ja abans estava jurídicament clara la voluntat de Mas de controlar, des de presidència i amb l’ajut directe de Gordó, tota la contractació publica. Mas va establir volgudament el marc que ens ha portat on estem, amb la creació ben abans, en el si de la secretaria del govern (és a dir depenent de Gordó) de l’Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública (OSACP), encara present avui mateix en l’organigrama de la presidència de la Generalitat.

Òrgan d’una sola persona
Vistes les mil coses que han passat, no sembla clar que tot fos per incrementar la juridicitat ni la transparència. Hi ha un pastís administratiu de mil fulles que no ha impedit mil escàndols. Ves a saber si algú pensa que una cosa lliga amb l’altre. O lliga amb el que va dir Georges Clemenceau: “Quan vull ofegar un problema, el mitjà més segur és crear una comissió”.

Pel que fa a l’OARCG no és un tribunal, ni una comissió, ni res de semblant, sinó l’emfàtic nom que es dona a una sola persona. És un organisme unipersonal, com es diu en Dret, format per un funcionari de molta confiança de Gordó. Tanmateix, això no vol dir que la decisió de la persona de l’OARCG sigui necessàriament errada o il·lícita. Tot pot ser força més sofisticat.

Prudent espera sense oblidar els clans
Cal mantenir una actitud de prudent espera i saber quina documentació es va sotmetre i com a l’OARCG. Certament tot s’ha de considerar des del punt de vista de la juridicitat, però no es poden oblidar les lluites de clans. Ni la voluntat de Mas, Homs i Gordó d’evitar que Recorder pugui arribar a ser una bona alternativa.

Aquell funcionari de l’OARCG va ser designat el passat 31 de maig per decret de la Presidència de la Generalitat, òrgan – diria un babau— que presideix Mas i on l’home fort, segons mil fonts, sempre ha estat Germà Gordó, fins a la seva recent designació com Conseller de Justícia. Abans Gordó era gerent de CDC i dotzenes d’articles, alguns també relatius al “Cas Palau”, l’han considerat un home clau en les finances de CDC.

Intervenció judicial molt limitada
Caldrà esbrinar qui va redactar i amb quines instruccions cada part del plec de condicions i quin grau de coneixement en va tenir cada part de la Generalitat, que ara ha tingut una preocupant manifestació bipolar. Hi va haver una errada? O una trampa. Qui va enganyar a qui?

En qualsevol altre país no s’aniria d’entrada a una resolució judicial, que es basarà essencialment, en no haver-hi una instrucció penal, amb el que li aportin les parts. Arreu, l’opinió pública imposaria la creació d’una comissió parlamentària. Però aquí la volada de coloms de l’independentisme ens està destrossant característiques bàsiques de la democràcia. Mas ho sap i ho vol.

“Els millors” còmics i els pitjors juristes
Si parlem de comicitat certament aquest segon govern Mas és el “dels millors”. Dels millors còmics s’entén. Però no pas, per ara dels millors juristes, sent el pitjor de tots Francesc Homs. L’explicació que va oferir dimarts en roda de premsa va ser per posar-se a plorar. Va demostrar que ni tan sols sabia usar termes jurídics. Com advocat és tan dolent com polític.

Una dada a posar de relleu és que Homs i Gordó no tenen límits quant a manipulació mediàtica. Per tant, caldrà estar molt amatent a com usin TV3, la seva premsa i els corsaris a Internet. Els considero capaços de tot. Què farà ERC? Recuperarà un seu eslògan, en les eleccions del 12 d’abril del 1931, de “pena de mort al lladre”? Estic segur de que no.

Un procés de la Generalitat “versus” Generalitat
Gordó també és el pare i principal sostenidor d’una al·lucinant filial de CDC a Perpinyà, que confià a Jordi Vera, antic dirigent d’organitzacions terroristes marxista-leninistes. En el marc administratiu delirant de la presidència de Mas, la Casa de la Generalitat de Perpinyà depèn oficialment de la secretaria del govern, és a dir fins ara de Gordó, per a que les coses quedessin clares. Dependrà ara de la Conselleria de Justícia? El broc jurídic i administratiu de Gordó pot ser d’una amplitud singular o bé variable.

El fet que, ai las, la Generalitat porti a la mateixa Generalitat als Tribunals no vol dir que aquest ens d’autogovern es caracteritzi per formar part d’un marc polític – com el britànic, o el nordamericà, o el de la Unió Europea – basat en l’ autogovern institucional, que no té res a veure amb el territorial.

Ho he escrit escapant-se’m el riure, perquè, en efecte, la Generalitat de Mas és un exemple extrem de verticalisme unipersonal, antítesi de l’autogovern institucional.

Un sistema de despulles
En efecte, Mas es situa en el terreny del que és de fet un “sistema de despulles” (“spoils system” o “patronage system”) de manual, o de pel·lícula de terror. Sabent anglès,es pot anar a “Wikipedia”. Posant “spoils system” es troba un esbós del tema. Sent les coses el que són, que ara es pugui parlar, com farien als Estats Units, d’un cas “Generalitat ‘versus’ (“contra” en llatí) Generalitat” revela una gran veritat: a la Plaça de Sant Jaume ens prenen el pèl. Ara Mas no podrà dir “a “Madrit” ens volen mal” sinó “a la Generalitat li volen mal a la Generalitat”. Serà que una de les dues Generalitat s’ha venut a “Madrit”?

Dit en empordanès, el que és inherent a Mas es voler fotre-se’n de tot i de qualsevol manera. Ell era ell mateix a l’estat pur quan va desqualificar genèricament les Constitucions, el Dret, les lleis i tot el que hagués calgut. Com a ciutadans hem de tenir compte amb el fet d’oblidar algunes manifestacions com aquelles. Molts pobles han pagat cars aquests tipus d’oblits.

Advertisements