Hipertensió per les mines de Sal

Posted on 4 de febrer de 2013 per

0


Font: El Triangle

El Bages s’ha alçat en peu de guerra per frenar els deliris expansionistes d’Iberpotash, filial de l’empresa israeliana ICL, que extreu potassa de les mines de Súria i de Sallent

Veïns i ecologistes de la comarca del Bages intenten parar per la via judicial un ambiciós projecte que preveu invertir 560 milions d’euros i que busca ampliar una activitat que fins ara ha danyat el medi sense l’oportuna reparació. Els afectats denuncien, a més, que ho ha fet amb el beneplàcit de les administracions corresponents. Amb so de bombo i platerets, el 28 d’abril de l’any passat, directius de l’empresa de capital israelià Iberpotash presentaven al president de la Generalitat, Artur Mas, aquest pla –anomenat Phoenix– per ampliar l’activitat en el jaciment de potassa de Súria, i que vol potenciar la planta, dedicada a tractar potassa i la seva capacitat de captació per elaborar potassa granulada.

L’anunci no ha fet més que apujar una tensió que ja ve de lluny i que enfronta veïns i ecologistes amb l’empresa. Els primers acusen Iberpotash de no refer l’impacte ambiental que provoca al territori i la companyia s’excusa dient que l’empara la llei i dóna riquesa. Des de la comarca es critica les administracions en general i la Generalitat en particular per fer els ulls grossos i afavorir els interessos de l’empresa. El conflicte ha vist néixer al llarg d’aquests anys dues plataformes que de manera coordinada han protagonitzat la lluita: Montsalat i Prou Sal. Totes dues, amb el suport personal d’altres veïns de la zona, han acabat acudint a la justícia davant la inoperància de les administracions. Les accions judicials ja han començat a donar els seus fruits.

Fiança milionària
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat a la Generalitat que requereixi a l’empresa Iberpotash un pla de restauració mediambiental que permeti reparar l’impacte de l’explotació minera a Súria i a Sallent. A més, l’Administració haurà d’establir una nova fiança per assegurar els possibles incompliments per part de la companyia, en considerar que la quantitat actual estipulada d’uns 2 milions d’euros és del tot insuficient. No es concreta, però, quina hauria de ser la nova quantitat. Un estudi fet per l’ambientòleg Ramon Folch xifra en 100 milions d’euros la fiança, i ho fa donada l’envergadura del projecte, que després de l’ampliació augmentaria els residus en 1,2 milions de tones anuals, duplicant així l’actual volum de rebuigs salins, que acaben salinitzant el riu Llobregat, amb el consegüent cost per a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Aquest requeriment respon a l’execució provisional d’una sentència anterior (2011) sobre una denúncia presentada per l’advocat Sebastià Estradé, que és veí de la zona i afectat pels residus salins. Iberpotash va presentar un recurs al Tribunal Suprem, pendent de resolució.

Denuncien l’alcalde per prevaricació
Paral·lelament a això, el bufet d’advocats Terraqui ha denunciat l’Ajuntament de Súria per permetre unes obres que formen part del projecte Phoenix i que no disposen de la llicència completa. Es tracta dels treballs d’accés i de la rampa de la mina de Cabanasses, a Súria. Arran de la denúncia, el Jutjat d’Instrucció núm. 2 de Manresa ha obert diligències per presumptes delictes de prevaricació del govern local. Aquestes tasques ja havien estat prèviament paralitzades per la conselleria de Territori i Sostenibilitat per «infracció molt greu», responent també a les denúncies d’aquest bufet.

L’advocat de Terraqui, Christian Morron, explica a EL TRIANGLE, que l’alcalde, Josep Maria Canudas (CiU), i el regidor de Medi Ambient, Miquel Caellas (Alternativa Independent per a Súria), no van encarregar la inspecció després de la denúncia contra unes obres iniciades sense el corresponent pla especial urbanístic. En l’escrit s’acusa el consistori de «silenciar la infracció de normes d’ordenació territorial o urbanística vigents». També s’hi denuncien els tècnics municipals que van informar positivament de la concessió de la llicència per a les obres de la pista forestal provisional d’accés a la rampa de la mina, així com la junta de govern per atorgar la llicència. D’altra banda, tot i que la titularitat de la cartera d’Urbanisme és de l’alcalde, un dels propietaris del terreny afectat (amb gairebé el 40%) és el tinent d’alcalde de Súria Joan Castellà, que forma part de la junta de govern.

Les denúncies de Morron s’han afegit a les que a títol individual va presentar el cxitat Sebastià Estradé, i les dels veïns i entitats ecologistes, encara per resoldre. També l’Associació Espanyola de Fabricants de Sal, de la qual Iberpotash havia format part, ha demandat l’empresa israeliana davant la Comissió Nacional de la Competència per dúmping ambiental.

«Anys d’absoluta tolerància»
Després de molts anys de reivindicacions que semblaven caure en sac foradat, els darrers moviments judicials han carregat les piles dels opositors a les pràctiques de l’empresa. Tant el biòleg Jordi Badia, de la plataforma Montsalat, com el regidor de la CUP a Sallent i membre de la plataforma Prou Sal, Albert Junyent, denuncien «els anys d’absoluta tolerància» i d’«ulls grossos» de la Generalitat amb Iberpotash. Segons Badia, «les lleis s’han adaptat a les necessitats de l’empresa».

Anuncis
Posted in: Llobregat