Manifest – El Repte d’una Gestió Pública, Transparent i Participativa respectuosa amb la Natura i les Persones

Posted on 22 de Març de 2013 per

1


Manifest del Dia Mundial de l’Aigua

El Repte d’una Gestió Pública, Transparent i Participativa respectuosa amb la Natura i les Persones

L’accés a l’Aigua i al Sanejament van ser reconeguts l’any 2010 per l’Assemblea General de les Nacions Unides com un dret fonamental per a la vida. Abans, l’any 2000, la Comissió i el Parlament Europeu aprovaren la Directiva Marc de l’Aigua, una normativa que reconeixia per primer cop el valor ecosistèmic i natural de l’aigua. Amb aquesta legislació s’assegura arreu l’accés a l’aigua potable i, a la Unió Europea, s’exigeix a tots els Estats el bon estat ecològic dels ecosistemes fluvials com a font de vida.

La crisi global produïda pel vigent model neoliberal -que no defalleix- escull nous béns essencials per a la vida per transformar-los en productes, negocis i potencials bombolles que inexorablement farà esclatar. Més riquesa per a uns i més pobresa per a d’altres. La irracional cobdícia, lluny d’aturar la degradació ecològica, l’accelera; en lloc de reduir les desigualtats, les augmenta; i tampoc garanteix els drets fonamentals, sinó que els desempara. La societat actual ha vist i patit com el dret a l’habitatge es convertia en negoci, com feia fallida i com esclatava la bombolla immobiliària. Ara li toca a una necessitat vital com és l’aigua: un mercat captiu on els “clients” mai no deixarem de pagar, que desperta l’atenció i avarícia de bancs, fons d’inversió internacionals i multinacionals sense valors ni ànima. Les conseqüències de la transformació d’un bé natural com l’aigua en negoci ja són evidents arreu i a casa nostra, és palpable el deteriorament dels ecosistemes aquàtics i l’augment de la vulnerabilitat dels més necessitats.

A Catalunya la degradació del medi aquàtic comença al mateix organisme públic encarregat de la seva gestió. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), és l’empresa pública de la Generalitat de Catalunya que executa la política del Govern en matèria d’aigües d’acord amb els principis de la Directiva Marc de l’Aigua. Des de la seva creació L’ACA ha patit les conseqüències del nul interès dels successius governs per la gestió de l’aigua, que només hi ha mostrat preocupació en cas de sequera. L’ACA va néixer amb un deute de més de 570 M€ l’any 2000, que va pujar fins els 1300 M€ l’any 2010, principalment degut a les inversions necessàries per garantir l’abastament de la població i el sanejament de les aigües retornades als rius. Mai cap administració ha dotat l’ACA d’ingressos suficients dels pressupostos ordinaris per finançar aquestes inversions, ni tan sols en les èpoques de bonança, i tampoc s’han permès els necessaris augments del cànon que cobra als usuaris. Però contràriament sí s’han permès augments per sobre de l’IPC a la tarifa de les distribuïdores privades, com ara Agbar-Suez. A hores d’ara l’ACA no compleix amb el seu deure de preservar el bon estat ecològic dels nostres rius i fonts de vida, atès que retalla els controls de la qualitat de l’aigua, escanya el funcionament de les depuradores i atura els mecanismes que han d’evitar la salinització de l’aqüífer deltaic de Llobregat, la principal reserva estratègica d’abastament d’aigua Barcelona, entre d’altres responsabilitats i funcions. Això sí, no fa cap escarafall a pagar religiosament a les entitats financeres que, en absència de recursos públics, li han hagut de refinançar l’endeutament.

D’altra banda, Aigües Ter-Llobregat (ATL), l’empresa pública que subministrava aigua a la majoria de dipòsits municipals de la Regió Metropolitana de Barcelona (AMB), ha estat privatitzada amb l’excusa d’un dèficit provocat amb el mateix mecanisme que en el cas de l’ACA: afrontar inversions necessàries sense disposar de prou ingressos. La privatització d’ATL , la més gran de la història de la Generalitat, és un procés encara no resolt on el govern de Catalunya ha mostrat una actuació vergonyosa, arribant a denunciar-se a sí mateix amb la presentació un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la resolució d’un òrgan de control pertanyent a la pròpia Generalitat de Catalunya. Una vegada s’inicia el procés de privatització s’ha augmentat la tarifa un 70%, s’han acceptat els augments futurs proposats per les empreses privades i se’ls assegura un benefici de 1600 M€ en els 50 anys de concessió, tota una hipoteca democràtica.

Tanmateix, els reptes més importants amb què ens enfrontem el Dia Mundial de l’Aigua d’enguany a Catalunya són el deficient estat ecològic d’una part significativa dels nostres ecosistemes fluvials, els augments de talls d’aigua als domicilis, l’opacitat informativa i la situació irregular en què es troba Agbar-Suez a molts dels municipis en què opera, i que dificulta que la ciutadania exerceixi un control democràtic sobre un recurs com l’aigua. Els Tribunals han sentenciat que no hi ha contracte entre Agbar-Suez i l’Ajuntament de Barcelona o l’AMB, els seus governants ho saben, però segrestats per Agbar-Suez han pretès atorgar la concessió a dit a una empresa mixta on Agbar-Suez té el 85% del control, saltant-se els principis de lliure competència i concurrència. A més a més, en aquest contracte, en lloc de cobrar per la concessió, es fixa que inexplicablement l’administració ha de pagar 190 M€ a Agbar-Suez en concepte d’actius no auditats i, per acabar-ho d’adobar, s’atorga a l’empresa mixta competències que pertanyen a la Generalitat de Catalunya o bé als ajuntaments.

La nostra preocupació davant aquesta greu situació augmenta quan se’ns filtra informació que hauria de ser pública però que s’amaga intencionadament: el 2012 Agbar-Suez va obrir a l’àrea metropolitana 69.789 expedients de tall, aproximadament els habitatges de la ciutat de Badalona. Cal no només manifestar la nostra total indignació, sinó també esforçar-nos per informar la ciutadania sobre aquest fet tan greu. Per tot plegat,  fem una crida a la mobilització ciutadana en la recollida de signatures de la Iniciativa Ciutadana Europea per demanar a la UE que la seva legislació incorpori el dret humà d’accés a l’aigua i el sanejament mitjançant  la gestió pública d’aquest bé essencial. També demanem la participació en la petició d’investigació per part de la Fiscalia anticorrupció pels presumptes delictes d’Agbar-Suez, l’Ajuntament i l’Àrea Metropolitana en  la gestió de l’Aigua a la ciutat de Barcelona. Des de la Plataforma Aigua és Vida emprarem totes les vies pacífiques que estiguin al nostre abast per aturar aquesta greu situació socioambiental, i recordem a les diferents administracions que son responsables de garantir l’accés de tothom a aquest dret humà.

Anuncis
Posted in: Fracking