Anticorrupció i Fiscalia, al cas del ‘cas Gisa’

Posted on 23 de Març de 2013 per

0


Carta que un alt càrrec de GISA va enviar a l’Oficina d’Anticorrupció, a la Fiscalia i a Delictes Econòmics amb l’objectiu de donar a conèixer una sèrie d’irregularitats que, al seu parer, s’havien començat a produir amb l’entrada del nou equip a l’abril de 2011. Per començar, el denunciant es fa ressò de la informació que publicaven diversos mitjans en aquella època, quan afirmaven que el president i conseller delegat de Gisa, Joan Lluís Quer, tenia interessos econòmics en l’empresa d’enginyeria Auding Intraesa. Seguidament, a la carta es relata que “un mes después sólo había que mirar en la página web de la empresa GISA para comprobar que la empresa que más se había favorecido de contratos por la propia GISA era precisamente Auding Intraesa”. Aquest treballador assenyala Tec-4, Inalba, Ayesa, GPO, CICSA i, és clar, Auding, “las ingenierías más afines a la dirección actual”, com les empreses que s’haurien endut més del 40% de l’import total de les adjudicacions.

El remitent de la carta, que signa com “Las cosas no pasan porque sí”, inicia el relat dels fets amb dues puntualitzacions referents a Joan Lluís Quer i Josep Antoni Rosell. Pel que fa al primer, es tracta del president de GISA-REGSA-REGSEGA-IFERCAT, el qual, durant l’època pujolista, va treballar a REGSA com a gerent d’obres i a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) com a gerent. A posteriori, ja en el sector privat, es converteix en conseller delegat de l’empresa Auding Intraesa. Per altra banda, la direcció general de GISA recau en Rosell, abans a REGSA, on va coincidir amb Quer, encara que després es passa a la política com a subdirector d’Infraestructures del Departament d’Agricultura, el qual, juntament amb el conseller d’Agricultura, Josep Grau, i Germà Gordó, aleshores Secretari General del Departament d’Agricultura, va preparar la licitació del concurs de major import de la història de Catalunya, valorada en més de mil milions d’euros.

Els fets, ja coneguts per tothom, segueixen amb l’adjudicació del concurs al grup FCC-Copcisa-Copisa, encara que, tal com afirma el denunciant, “lo más rocambolesco es que quien acabó de director general de la empresa adjudicada, Aigües del Segarra Garrigues, SA (ASG), fue el propio Josep Antoni Rosell (ver para creer). Hoy, curiosamente, su presidente (el de ASG) es Josep Grau, el exconseller que adjudicó la obra, y además trabaja el sobrino de Gordó como abogado”. I segueix: “Rosell, después del fiasco de ASG, y de la mano de Gordó, ha vuelto a la dirección general de GISA, mientras que Gordó se ha reservado un lugar en el consejo de administración, desde donde controla todo el proceso”.

Ara bé, si fem cas al que es diu en aquesta carta, en mans d’Anticorrupció, Fiscalia i Delictes Econòmics des de 2011, el control de totes les ajudicacions passa per la Unitat d’Avaluació Tècnica d’Ofertes, formada per dos tècnics que no provenen de GISA: Albert Farreras, de REGSA, i Jaume Cortasa, de REGSEGA, els quals depenen directament del director general. En aquest punt, el remitent denuncia que tots, inclòs Quer, havien estat companys de feina a REGSA. Afegeix, a més, que “Albert Farreras es hijo de un funcionario histórico de la Junta de Aguas y Jaume Cortasa, sobrino de un ex-senador convergente”. Segons aquesta carta, ambdós controlen tots els concursos públics de GISA i REGSA, siguin del tipus que siguin.

Com es pot comprovar en els plecs de prescripcions, la puntuació final de les ofertes que es presenten als concursos de GISA es desglossa en dos aspectes: un 70%, a l’oferta tècnica i un 30%, a l’ecònomica, en contra de les recomanacions de la Comissió Nacional de la Competència, que aconsella que es ponderi l’oferta econòmica de manera considerable. A més, la puntuacio tècnica es decideix, segons el denunciant, de manera arbitrària i, també, contrària a la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP) i a les recomanacions de contractació pública de la Comissió Nacional de la Competència i, fins i tot, de la Unió Europea, que se centren en no valorar l’experiència dels ofertants, si no en determinar si els professionals són capaços de fer el treball o no; a partir d’aquí, es tracta d’adjudicar el projecte a l’oferta més barata.

I és que el sistema de puntuació també és objecte de crítica per part d’aquest treballador, ja que el propi sistema està preparat perquè la diferència entre l’oferta més cara i la més barata no pugui superar més d’1 punt dels 30 que val la part econòmica. “Como se hace esto? Se utiliza de manera dolorosa el concepto de baja desproporcionada o anormal (o, como se decía antes, baja temeraria), que produce que cada vez el margen econòmico entre las ofertas sea mas pequeño”, s’autopregunta i s’autorespon el denunciant. Certament, les ofertes econòmiques són pràcticament idèntiques, com es pot comprovar alweb d’Infraestructures. Segons els plecs de condicions de concursos, les empreses queden excloses si superen la mitjana de les baixes dels ofertants més d’un 2%. “Esto nos lleva a la conclusión que la oferta económica sólo sirve para estar dentro o fuera del recuento final, ya que si realizas una baja superior al 2% (cosa que produciría más puntuación), quedas excluido por baja desproporcionada. Curiosamente, las empresas adjudicatarias de los contratos más suculentos arrasan en la oferta técnica, son las primeras con más de un punto sobre el segundo, y ya no hay manera de que a través de la oferta económica se vean”, remata l’autor de la carta.

N’és un exemple el cas de l’empresa valenciana Proyectos Civiles y Tecnológicos SA, que es va quedar fora per oferta desproporcionada en dos concursos, ja que va fer una baixa del 12%, en lloc del 9% que fa la resta. De fet, hauria d’haver estat la millor puntuada, per ser 8.000 euros més barata que CICSA en un contracte de 392.000 euros, encara que devia ser considerada una baixa desproporcionada.

Finalment, la carta carrega un cop més contra l’empresa Auding Intraesa, encara que també menciona AYESA, el delegat a Catalunya de la qual, Xavier Minguillón, es tracta d’un mític extreballador de REGSA de l’època pujolista, on va coincidir amb Quer i Rosell, i molt vinculat a Convergència. A continuació, carrega contra Inalba, una petita mepresa del Pla d ‘Urgell, dirigida per Esteve Niubó, de reconeguda vinculació amb CDC de les terres de Lleida; Everis, empresa de serveis d’informàtica que té l’exclusivitat amb GISA, i amb l’ACA durant l’epoca de QUER, i que, segons l’alt càrrec que va enviar aquest carta, ha guanyat concursos sent l’oferta més cara, i, finalment, la constructora Benito Arnó, empresa a la qual es feia referència en un article anterior d’aquest mateix diari dedicat a GISA.

L’últim paràgraf de la carta s’adreça directament a Anticorrupció, Fiscalia i Delictes Econòmics, en recomanar-los que  “analicen los resultados de las últimas adjudicaciones y de los contratos firmados, así como los pendientes de adjudicar (miren sus puntuaciones técnicas, en concreto los concursos de mayor importe y las ofertas económicas, todas prácticamente idénticas), lo que evidencia la manera tan descarada de adjudicar a las empresas de su cuerda. I continua: “Tanto proceso de adjudicación controlado y de certificados de calidad para que una sencilla tabla de puntuación confeccionada por dos técnicos marioneta sean los que determinen la adjudicación millonaria de numerosos contratos…”. Per concloure, una predicció: “Me aventuro a adivinar quienes serán los adjudicatarios de los próximos concursos; sólo hace falta mirar la puntuación técnica, y si esta tiene un margen superior a un punto, ya no puede ser de otra manera, ya que esta será la empresa adjudicataria. Curiosamente, en los de más cuantía, los mejor puntuados son los de siempre”.

Així, doncs, una carta de 2011 que, malgrat no haver rebut resposta per part de l’Administració, de ben segur que despertarà recels entre els actuals directius de GISA i, també, entre treballadors i extreballadors, que la setmana passada arribaven a un acord en relació amb l’ERO que afecta l’empresa pública.

Font: Araponent.cat

Advertisements