Notícia – El Govern alerta que Agbar tampoc podria gestionar ATLL

Posted on 10 d'Abril de 2013 per

0


Font: El Periódico

L’Executiu insisteix en l’«error manifest» de qüestionar el concurs

No hi ha senzill en dret. I encara menys quan està en joc la privatització més gran feta per la Generalitat, per 1.000 milions. Si finalment Acciona es quedés sense gestionar Aigües Ter Llobregat (ATLL),tampoc Aigües de Barcelona (Agbar), la perdedora del concurs, podria quedar-se automàticament amb les regnes de l’empresa que proveeix aigua a 4,5 milions d’habitants.

Així ho afirmen els serveis jurídics de la Generalitat en el recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra el rebuig a suspendre la invalidació d’apartar Acciona de la gestió, com va decidir un organisme de la mateixa Administració, l’OARCC. Al text insisteixen en l’«error manifest» de l’OARCC, que va deixar en l’aire el 3 de gener passat el concurs i a defensar el contracte guanyat pel consorci encapçalat per Acciona.

Per qüestionar la decisió recorden que «l’oferta d’Agbar tampoc compleix els paràmetres establerts per l’OARCC, de manera que tampoc se li podria adjudicar el contracte». El motiu pel qual Acciona no hauria d’haver guanyat (excedir-se en l’horitzó temporal d’inversions) afectaria també Agbar, segons afirmen fonts oficials.

Els serveis jurídics, que depenen de Presidència, recorden que el pla d’obres no tenia caràcter vinculant en la licitació, com afirmava Agbar i com li va acceptar l’OARCC. Acciona no va obtenir puntuació en aquest apartat, i Agbar sí.

En resum, apartar Acciona de la gestió que realitza des de l’1 de gener tindria efectes nocius. La Generalitat no només hauria de pagar indemnitzacions, sinó que podria veure qüestionat el dèficit del 2012. Encara que només va cobrar 296 milions, es va anotar la totalitat del preu de la concessió, per 50 anys, que va permetre reduir en cinc dècimes del PIB els números vermells.

La Generalitat reitera que l’oferta del grup encapçalat per Agbar tindria un cost addicional de 956,3 milions, «que hauria de ser sufragat pels usuaris domèstics i els industrials».

Advertisements