Informe 2 – L’aigua que paguem és 3,5 vegades més cara que el preu de venda d’Aigües Ter Llobregat

Posted on 30 de Juliol de 2013 per

0


La Plataforma Aigua és vida evidencia en un exhaustiu informe els sobrecostos que el veïnat està pagant a l’empresa privada Agbar 

La Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) Ecologistes en Acció, Enginyeria sense Fronteres i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), membres de la Plataforma Aigua és Vida, han elaborat i presenten un Segon Informe en què s’evidencia que la població de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) està pagant una tarifa inflada per unes despeses incomprensibles o desmesurades afegides per a lucrar més a Agbar, amb el vist-i-plau dels equips polítics i de gestió que han dirigit i dirigeixen l’AMB.

Aquest segon Informe analitza l’evolució dels costos atribuïts  que conformen la tarifa de l’aigua a partir del document ”Expedient de modificació de tarifes de subministrament d’aigua a l’AMB” de l’any 2004. Les despeses incomprensibles o desmesurades advertides són:

  • Sobrecost per l’externalització- autocontractació del manteniment de la xarxa. Primer de tot, sorprèn trobar un rendiment de la xarxa del 75,7%, mentre que la mitjana a ciutats de més de 50.000 habitants de Catalunya era del 81% i en ciutats com Mataró, amb una empresa pública, s’arribava al 91%, lluny de la suposada excel·lència en el servei prestat per Agbar. Encara sorprèn més aquesta xifra, tenint en compte que el pressupost que Agbar destina al manteniment i conservació de la xarxa és elevat, assolint els 14,7 M€. Un manteniment que a més,  s’ha externalitzat a empreses satèl·lit de la multinacional, fet que ha suposat i suposa l’autocontractació”, amb la consegüent incorporació d’un marge comercial del 19% afegit.
  • Sobrecost per despeses de personal. Agbar, amb una plantilla de 719 treballadors i treballadores, imputava una despesa de personal de 56 M€ l’any 2004, una xifra molt allunyada de la partida de l’ACA, per exemple, que amb una plantilla de 650 assalariats i assalariades, nou anys després -aquest 2013- té un pressupost l’any 2013 de 28,8 M€. Caldria estudiar en detall la distribució i forquilla salarial d’aquests imports.
  • Sobrecostos per “extres” aliens al servei. S’incorporen altres elements que no haurien de formar part de les despeses d’explotació com ara la il·luminació de la Torre Agbar: 0,5 M€, el cobrament de 2 M€ del cànon anual de la Llosa del Cavall, o bé despeses desorbitades com la flota de vehicle de propietat o rènting: 1,4 M€ de transport o el mobiliari, equips d’oficina i equips informàtics valorats en 15,9 M€. També despeses de publicitat o viatges incorporades en tarifa o la quota de la Comunitat d’Usuaris del Delta del Riu Llobregat, l’Impost sobre béns immobles (IBI) i l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE). Finalment podem citar errors de càlcul sempre favorables a Agbar de l’ordre de 4 M€.
  • Sobrecostos per duplicitat. Es constata que les aparents noves despeses incorporades a la Societat d’Economia Mixta (SEM) entre Agbar i l’AMB, tals com l’anomenat “Coneixement” o “Know-How” de 19,1 M€ anuals, ja es trobaven incloses en la valoració d’Agbar i, per tant, el veïnat metropolità l’estaria pagant dues vegades. O per altra banda, l’informe subratlla el fet que les inversions de les infraestructures ja s’ha amortitzat a través de la tarifa des de fa desenes d’anys i que, per tant, independentment que existeixi o no un fons de reversió de les mateixes, d’acord amb les diferents lleis del sòl, i l’antic i el nou Reglament metropolità, les xarxes de subministrament i les instal·lacions, un cop executades, “seran adscrites gratuïtament al servei metropolità d’abastament d’aigua.
  • Benefici Industrial: Finalment, Agbar incorpora un benefici industrial de 2,1 M€ que prové de gravar amb un 6% la compra d’aigua a Aigües Ter Llobregat (ATL). Avui, la concessionària d’ATL ja ha incorporat el seu benefici industrial en la venda d’aigua i, per tant, estaríem pagant dues vegades una retribució lucrativa per un mateix concepte. A banda, incorpora 10,6 M€ de benefici que prové de gravar un altre 10% sobre les despeses d’explotació totalment sobredimensionades; així, Agbar està computant a tarifa 12,7 M€ provinents d’un “benefici d’espoliació” comès a tota la ciutadania.

Aquest total de despeses imputades al servei que es dóna a la ciutadania, per part d’Agbar l’any 2004,  ens situa als 209,5 M€ (0,828 €/m3), un cost unitari 3,5 vegades superior al cost de venda de la xarxa bàsica d’ATL (0,235 €/m3).

A més d’aquests sobrecostos que es detallen en aquest segon Informe, un dels altres aspectes que afloren en aquest estudi és que de la partida d’ingressos ja el  2004 Agbar ingressava 1,6 M€ provinents dels talls d’aigua, reobertura del servei i penalitzacions per retards en els pagaments. Tenint en compte que els expedients de tall d’aigua es van triplicar del 2011 al 2012, arribant a la crítica xifra de 72.000, els ingressos actuals d’Agbar provinents de la pobresa hídrica que està patint la ciutadana podrien elevar-se a xifres totalment immorals.

Com a conclusió d’aquest informe, la Plataforma Aigua és vida vol denunciar davant de la ciutadania, els mitjans de comunicació i la Comissió de Preus de Catalunya, la recent constitució de l’empresa mixta (SEM) entre Agbar i l’AMB no és res més que la continuïtat d’una estafa històrica que pateix la ciutadania. Una “presa de pèl al veïnat” consentida des de fa molts anys atès que l’AMB, en qualitat d’administració titular del servei de subministrament domiciliari d’aigua, ha dimitit de la seva responsabilitat i de la defensa de l’interès general, permetent que la tarifa de l’aigua que paga el veïnat sigui molt superior al que pertocaria, inflada de sobrecostos que donen  uns beneficis astronòmics a una empresa privada com Agbar.

Podeu consultar aquí l’Informe 2. Estudi tarifes 2004

Anuncis