Comunicat. Del fracàs d’Aigües Ter Llobregat al sense sentit de les depuradores: encara no hem sortit de les brases que caiem al foc

Posted on 12 de Novembre de 2013 per

1


Ni tan sols estem davant d’un debat ideològic sobre model i polítiques d’aigua que volem, més aviat estem davant el despotisme econòmic i la ignorància en la legislació de l’aigua

Aquests dies al Parlament de Catalunya es presenten per a la seva aprovació els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al proper 2014. Segons han informat diversos mitjans de comunicació és pretén mercantilitzar el Dret Humà al Sanejament mitjançant la privatització de les prop 450 depuradores existents i les 80 de noves planificades, així com del miler d’unitats de tractament adequat també pendents de construir.

Per Aigua és Vida és completament incomprensible que es faciliti un cop més el negoci privat de les multinacionals de l’aigua, ofegant les classes treballadores amb l’encariment de serveis bàsics per a la seva subsistència com els d’accés a l’aigua, i al seu sanejament. Cal recordar que l’objectiu de la coalició de Govern i del partit que manifesta donar suport a aquests pressupostos és a aconseguir 1400 Milions d’€ per a l’any vinent que, sens dubte, es repercutiran en l’augment del rebut de l’aigua a tota la ciutadania. Els compradors voldran recuperar amb la major celeritat possible la seva inversió, via tarifes o impostos.

De cap manera, els pressupostos per al 2014 poden ser l’excusa per a facilitar encara més el negoci dels lobbys de l’aigua i de les grans constructores, sinó que haurien d’enfortir l’estructures d’estat essencials per a la qualitat de vida dels catalans i catalanes i per a l’activitat econòmica. Cal recordar que les estacions depuradores ja són gestionades per empreses privades, que han d’atendre les condicions d’explotació que fixa l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

D’altra banda, alertem que el control de les depuradores per part dels gestors privats els pot facultar al dret de fer-se amb la planificació i gestió dels efluents de les depuradores, a hores d’ara ja emprats per a usos industrials i agrícoles, però que les noves tecnologies ja els possibiliten per a ús de boca. Si el control, d’aquesta nova font d’aigua queda en mans dels privats i la capacitat de control de l’administració manté la nefasta tendència actual, el futur dels nostres rius i la disponibilitat de l’aigua per a consum humà es veu perillosament posada en qüestió.

Ineludiblement, la privatització de la depuració serà un nou ”nyap” que superarà al de la privatització d’ATLL atès l’entramat de titularitats, gestions i interessos municipals, comarcals i ciutadans que hi conviuen i que, d’acord amb la Llei de Bases de Règim Local, el sanejament de les aigües residuals és competència municipal. D’altra banda, destaquem que hi ha diversos estudis acadèmics, com el de la Universitat de Granada, que han comparat l’eficiència de la gestió entre 28 societats publiques i 24 àmbits (municipals o supramunicipals). L’esmentat estudi conclou que les empreses publiques són més eficients que les privades. Afegeix que un dels motius de la poca eficiència del sector privat, que caracteritza polítiques com les de l’actual Govern de la Generalitat, pot ser la desídia en el control de l’activitat de l’operador privat per part de les administracions publiques, obviant el seu paper de regulador. Al respecte, Luis Babiano, gerent de l’Associació d’Operadors Públics d’Aigua i Sanejament, no entén com “el govern de Catalunya impulsa un model privat que pot tenir fortes conseqüències ambientals mentre que París, Berlín i la majoria de capitals europees tornen a la gestió pública”.

En aquesta proposta d’ingressos en els Pressupostos per a l’any 2014 semblen evidents les intencions des del Departament d’Economia de fer-se amb el control del cànon de l’aigua, fins ara gestionat per l’ACA i destinat a satisfer els diversos usos i a fer el seguiment i control que les normatives europees sobre recursos hídrics ens obliguen, per a dedicar-lo com un impost més per fer caixa o pagar els crèdits als bancs.

Una evident reafirmació de les tesis que destaquen des d’Aigua és Vida podria esdevenir en la incapacitat de l’ACA, per controlar l’activitat del sector privat, i, per tant, per exigir una gestió eficaç i sostenible, una vegada quedés mutilada en competències i ingressos.

Anuncis
Posted in: Depuradores