Volem salut pública

Posted on 19 de Novembre de 2013 per

0


“Potser alguns creuen que per sortir de la crisi està justificada la violació dels drets humans”

Font: El Periódico

Autor: Eloi Badia, Aigua és Vida

El 19 de novembre Nacions Unides ens convoca a celebrar el Dia Mundial del Sanejament, recordant-nos que 2.600 milions de persones no tenen avui dia garantit l’accés a un sanejament adequat, i que de cara al 2015, si no canviem el rumb actual, la situació, lluny de millorar, podria empitjorar i arribar als 2.700 milions, una de cada tres persones. Dades especialment greus, ja que tenen un impacte directe sobre la salut de les persones. Traduir aquestes dades amb la crua realitat que representen ens porta a parlar de la mort de més d’1,6 milions de nens i nenes a l’any per falta d’un sanejament adequat i aigua potable, per citar un exemple.

En paraules del mateix director de l’Organització Mundial de la Salut: “L’aigua i el sanejament són un dels principals motors de la salut pública. Quan puguem garantir l’accés a l’aigua potable i a instal·lacions sanitàries adequades per a tots, independentment de la diferència de les seves condicions de vida, s’haurà guanyat una important batalla contra tota mena de malalties“. Aquesta assequibilitat vinculada a l’accés al sanejament ens porta a recordar que, a més, no estem només davant un servei bàsic, sinó que des del 2010 el sanejament és un dret humà. Cal matisar que no es tracta d’un dret que els estats poden o no reconèixer, sinó que és un dret que totes les persones tenim pel fet de ser persones. Els governs i les administracions competents tenen la responsabilitat no només de garantir-lo, sinó també de protegir-lo, respectar-lo i promoure’l.

Així doncs, si podem relacionar l’aigua amb la vida, podem establir una forta relació entre el sanejament i la salut pública. Són precisament aquests vincles els que evidencien que el cicle integral de l’aigua és una responsabilitat primordial de tot país. En definitiva, tenim la responsabilitat de garantir que la vida i la salut de les persones siguin els principis rectors de tota la gestió diària de cicle.

En aquest sentit, es fa difícil justificar un model de país que tolera i, fins i tot, protegeix atacs al mitjà com són la contaminació per potassa del Llobregat o els purins al Ter, per esmentar alguns exemples. Un model que no només permet que qui contamina no pagui, sinó que promou l’interès lucratiu d’uns quants per sobre de la salut de la resta. Com també es fa difícil justificar que es vulguin privatitzar totes les depuradores de la Generalitat, sent conscients de la nul·la capacitat del Govern català per regular, i per tant garantir una bona gestió, si aquesta és externalitzada.

Estic convençut que si tots els esforços que es fan per posar un comptador en cada part del cicle de l’aigua, i per tant fer negoci amb cadascuna de les gotes que circulen pels nostres rius, es destinessin a garantir un bon servei i un bon estat de les masses d’aigua, el cost del servei per a tota la ciutadania seria menor i l’eficiència i la qualitat de l’aigua molt més elevades. Potser és que no volem ser eficaços, potser alguns creuen que per sortir de la crisi està justificada la violació dels drets humans. Però si aixequem el cap veurem que el que està en joc va més enllà de sortir o no de la crisi, el que està en joc avui és la dignitat i la salut de les persones.

Anuncis
Posted in: Depuradores