El agua de Catalunya pasa por Bruselas

Posted on 2 de Desembre de 2013 per

0


Font: El Periódico

Autor: Quim Pérez, portaveu de la Plataforma Aigua és Vida, portaveu d’Ecologistes en Acció i membre convidat del Consell de l’Ús Sostenible de Catalunya i del Consell de l’Aigua de l’Ebre.

Des de gran part dels moviments socials de defensa del bon estat del medi natural i la justícia social veiem amb gran preocupació que si bé la Unió Europea ha estat fort a fer-se respectar pel que fa a les decisions econòmiques, fins i tot contundent, no actua davant les irresponsables i permissives polítiques dels estats membres, que permeten dia sí i dia també el deteriorament del medi natural. Molts pensamos que l’arrel, el fons d’aquesta crisi econòmica prové d’un conflicte ambiental global, on els béns comuns que ens dóna la Terra es sobreexploten i contaminen com simples mercaderies, per sobre dels seus límits de recuperació, i s’esgoten.

L’aigua sens dubte és un d’esos béns, sin los que aquest planeta seria un altre molt incert, i els humans i éssers vius no existiríem. La preservació dels rius, aqüífers, llacs i arroyos és tan essencial com facilitar a les persones el dret humà fonamental d’accés a l’aigua i el seu sanejament. Molt conscient d’ells, la Comissió Europea va posar en marxa des de finals de la passada centúria normatives i directives de protecció dels recursos hídrics. La culminació fue l’any 2000 amb l’aprovació de la Directiva Marco del Agua. No obstant, el novembre passat de 2012, la Comissió Europea va emetre el ‘Plan per salvaguardar els recursos hídrics d’Europa’, una Comunicació, també llamada Blue Print, dirigida al Parlament Europeu, al Consell i al Comitè Econòmic i Social.

El Blue Print fa una anàlisi que entenem no s’ajusta a la realitat, pel fet d’apostar pel mercadeig d’un ben essencial com l’aigua i considerar una millora substancial de les masses d’aigua europees. Això sí, detecta la necessitat d’incorporar a la normativa europea els cabals ecològics o de manteniment. A Catalunya, com a país mediterrani, rius com el Ebre, el Ter, el Llobregat, el Gaià i tantos altres, pateixen la falta d’aigua circulant per mantenir la seva pròpia vida, que per una altra part ha de satisfer les nostres necessitats més vitals, tan agràries, com industrials, comercials o domèstiques. Desgraciadament, les nostres administracions estatals i nacionals no estan per la labor i faciliten les extraccions per sobre de les possibilitats ecològiques de les masses d’aigua, massa ambiguament fixades per la Directiva Marco d’Agua. Mentre, des de l’Estat central es permet sobreexplotar l’Ebre, el Segre i les dues Nogueres, i des de la Generalitat es procedeix igual amb els rius que són de la seva plena competència, aquells que configuren les denominades conques internes de Catalunya.

Per todo ello, és imprescindible informar a la Unitat d’Agua de la Comissaria de Medi Ambient de la Comissió Europea i diversos Europarlamentaris de diversos colors polítics i diferents Estats, dels perills futurs i del grau lamentable de deteriorament dels nostres ecosistemes fluvials. És imperiosa la necessitat de que la Directiva Marco d’Agua incorpori un model de cabals ecològics que permetin la vida piscícola i invertebrada , que de manera natural habitaria el riu, així com la seva vegetació associada. Amb aquest objectiu els moviments socials lligats a la defensa dels rius i d’accés universal a l’aigua presentamos el 25 i 26 de novembre a la Comissió i Parlament Europeus l’informe ‘Propuestas per a la millora de la gestió de l’aigua a la Unió Europea’.

Aquest informe presenta una sèrie de propostes concretes sobre canvis normatius: que evitin els greus i irracionals impactes dels embassaments i dics, les pressions excessives de les captacions d’aigua, la contaminació de les aigües, amb propostes d’incorporació de nous contaminants emergents i de l’obligació de facilitar informació sobre l’estat químic de les aigües. També de polítiques de tarifació justa i que fomentin l’ús racional, de foment de millores en la irrigació, reducció de fugues en xarxa, que evitin els intercanvis d’aigua entre conques o per a ús lucratiu, i que consideri la gran vulnerabilitat de les aigües frente a els riscos que potenciarà el canvi climàtic, amb l’increment ja palpable de sequeres inundacions.

Els nostres objectius són imprescindibles per poder assegurar no només el bon estat ecològic de les masses d’aigua sinó també facilitar la vida dels humans ara i en el futur. Per a això anem a Brussel·les amb l’esperança de que no tot està perdut ni tot és mercat: l’aigua és vida i la vida no té preu.

Posted in: General