El cor negre de Flix

Posted on 10 de gener de 2014 per

2


Ja han estat eliminades o depurades 300.000 tones de fang tòxic; en falten 900.000 més

Després de 10 mesos de descontaminació, els tècnics tractaran ara la mola més verinosa d’Ercros

El pantà de Flix, a l’Ebre, ja s’ha deslliurat de 300.000 tones de fang. Aquest 25% de la descomunal muntanya de dipòsits tòxics erigida per la química Ercros és la porció de la mola que contenia la densitat més alta de radionúclids. Els tècnics de la societat estatal Acuamed i de Fomento de Construcciones y Contratas, adjudicatària del projecte de descontaminació, es preparen per començar a extirpar, a partir d’aquest gener, el cor més negre de l’embassament. Comença l’autèntica operació a cor obert, que se centrarà en el gruix d’una mescladissa que concentra residus organoclorats i metalls pesants en combinacions estrambòtiques, una regressió a dècades fabrils més llunyanes i contaminants, capturada a l’embassament per la presa feta el 1949.

Fins ara, en els 10 mesos transcorreguts des que va començar l’obra de descontaminació, la draga que succiona el dipòsit gegant de fang tòxic s’ha centrat en el vessant de la muntanya més pròxim a la presa de l’embassament. Al costat d’aquesta zona hi havia els col·lectors que expedien els residus procedents de la planta de fabricació de fosfat bicàlcic que la factoria d’Ercros va posar en marxa el 1973.

La fosforita importada del Marroc i el Sàhara, utilitzada per obtenir aquest producte utilitzat com a pinso en alimentació animal, va alterar amb radionúclids (com urani-238, plom-210 i radi-226) els índexs naturals de l’Ebre.

Tasca realitzada

«Es pot dir que fins a aquest moment hem tractat gairebé en la seva totalitat el volum de residus contaminats per radionúclids que hi havia a l’embassament», anuncia l’enginyera directora de les obres, Azahara Peralta. «Aquests elements es transmeten a l’aigua, no al material sòlid del fang una vegada deshidratat, i així l’eliminació es realitza a la depuradora d’aigües, a través de filtres de carbó actiu i resines d’intercanvi iònic».

Però en el gruix de les 900.000 tones de fang que queden per succionar de l’embassament, hi ha els glops més verinosos del còctel mortífer. «Es nota principalment la contaminació per PCB i hexaclorobenzè en gran part del terraplè de residus, DDT, tetracloroetilè i tricloroetilè als lòbuls central i oest, i altres contaminacions significatives d’altres compostos organoclorats en zones puntuals i singulars», assenyala la directora del projecte.

Els especialistes afinen els equips tècnics i calibren els sistemes de seguretat oportuns per afrontar el repte d’anul·lar aquests compostos organoclorats persistents dels fangs que extreguin sense que en aquest intent tècnic es volatilitzin metalls altament contaminants, com el mercuri. «És precisament el tractament combinat que hem d’executar en part dels fangs a partir d’ara el que converteix aquest projecte de descontaminació en pioner, perquè sí que hi ha experiències de descontaminacions de tipus específics de contaminants, però no d’aquesta diversitat», apunta Peralta.

Altes temperatures

Encara queda per determinar el percentatge dels materials que rebran algun tipus de tractament descontaminant -la resta van directament a l’abocador- que s’haurà de sotmetre a aquesta doble tècnica excepcional.

El procés consisteix a sotmetre aquest material d’alta graduació tòxica d’organoclorats i metalls a altes temperatures en els forns de desorció. És on s’eleva la calor sense arribar a superar els 350 graus centígrads durant sis minuts, per evitar que el mercuri es volatilitzi, i amb això s’aconsegueix una part sòlida descontaminada i gas contaminat. És només aquest gas el que passa al forn oxidador, on és sotmès a una temperatura de 1.100 graus centígrads durant dos ràpids segons, operació que destrueix els organoclorats. Una pantalla de mesuradors i filtres de seguretat ha de garantir que el gas final generat no contingui toxicitat per sobre dels nivells legals.

Control de l’aire

«Hi ha xemeneies amb mesuradors de la qualitat de l’aire en diversos punts del complex per controlar les emissions que surten de la planta, i també equips d’immissions al poble de Flix per realitzar el control de l’aire que arriba a la població», indica l’enginyera.

En aquests moments s’estan ajustant els filtres del procés de control en continu per garantir els límits autoritzats. Respecte a la possible dispersió de contaminants a través de l’aigua, el mur de palplanxes ha complert la seva funció de contenció. Ha superat la prova de cabal màxim fins al moment, registrat el mes de juny passat, amb 1.500 metres cúbics per segon, la meitat del que està dissenyat per suportar.

Font: El Periódico

Anuncis
Posted in: Ebre