La PDE denuncia la ‘sobredimensió’ i el cost del canal Segarra-Garrigues

Posted on 12 de febrer de 2014 per

0


Alerten que està pensat per transvasar aigua a Barcelona;un fet que serà possible amb la nova llei d’avaluació ambiental

Membres de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) es van desplaçar ahir a Barcelona per presentar a la Fiscalia de Medi Ambient l’anunciada denúncia contra el canal Segarra-Garrigues, el qual consideren que pot acabar esdevenint el mitjà per transportar aigua del Segre cap a l’àrea de Barcelona.

Tot i que la Comunitat de Regants i el Departament d’Agricultura de la Generalitat han reafirmat la voluntat que aquesta infraestructura serveixi per regar, des de la PDE s’insisteix que el canal està sobredimensionat i, amb la nova llei d’avaluació ambiental de l’Estat que permet la venda d’aigua entre usuaris de diferents conques, podria facilitar un transvasament des de la conca de l’Ebre a la que pertany el Segre fins a l’àrea metropolitana, pertanyent a les conques internes de Catalunya.

Els antitransvasistes demanen a la Fiscalia que investigui diferents aspectes del projecte de regadiu. En primer lloc, «la roturació i posada en marxa de zones de reg en zones catalogades d’especial protecció per a les aus (ZEPA) que vulneren la directiva d’habitats europea».

També expressen els seus dubtes sobre la viabilitat ambiental del projecte i les afeccions que aquests cabals poden tenir en espais com la conca del Segre, la Noguera Pallaresa o el parc natural del Delta de l’Ebre. I és que, segons va remarcar el portaveu del moviment, Manolo Tomàs, el riu Segre aporta el 26 per cent de l’aigua del tram final de l’Ebre i fins al 60 per cent dels sediments que arriben al Delta.

La inversió

Un altre punt sobre el que s’adverteix la Fiscalia és el «sobrecost» del projecte. «El Segarra-Garrigues és la major inversió realitzada a Catalunya després del tren d’Alta Velocitat. El cost inicial era de 1.103.005.582, euros, però ha sofert una desviació pressupostària del 81%, segons un informe intern de l’empresa de la Generalitat encarregada d’executar les obres», denuncia la Plataforma.

En l’escrit presentat a la Fiscalia, també expressen els seus dubtes sobre la viabilitat econòmica del projecte, ja que «no ha hagut un redimensionament de la infraestructura per adaptar-se al canvi d’usos del sòl i de necessitat de recursos»; i de l’explotació del regadiu, «donat l’increment continuat de les tarifes elèctriques».

La Plataforma en Defensa de l’Ebre també es fixa en «la càrrega financera que aquesta obra representa per la Generalitat de Catalunya» i que «ja l’any 2012 va generar un recurs contenciós administratiu del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i mediambient (MAGRAMA) contra el govern català no poder fer front al pagament d’aquesta infraestructura».

Així, per al moviment social ebrenc, «el sobrecost de la instal·lació i explotació unit al sobredimensionament tan en la infraestructura com en la reserva del recurs (la concessió d’aigua està en tràmit)», generarà «un excedent d’aigua que els usuaris podran vendre a altres usuaris amb major capacitat de pagament, com pot ser l’abastament metropolità de Barcelona».

Anuncis