Article – Girona, dos rius i prou: «cobrir el riu Güell»!

Posted on 5 de Març de 2014 per

0


Té gràcia. Girona llueix de ser “la ciutat dels quatre rius”, un grup de tècnics cap pensants (arquitectes, urbanistes, enginyers, caps d’àrea municipal) hi afegeixen allò de “i una sèquia” i ja està: a vendre el producte creat darrere una pantalla d’ordinador sense haver-se mullat els dits dels peus de trepitjar-los, ni els rius ni el rec en qüestió. Tot seguit, els polítics -sense haver exigit que passés cap control de qualitat mínim exigible al projecte- ho compren i, apa!, ja tenim les infografies surfejant a totes les portades de premsa en paper i digitals i obrint els telenotícies locals. Les imatges manen més que les paraules escrites. És el temps que ens ha tocat viure!

Anem a pams

El projecte presentat fa sis mesos -el juny de 2013- autotitulat Girona, quatre rius i una sèquia i tornat a presentar a principis de febrer -el dia 5- per l’alcalde de Girona a l’Espai de “la Caixa”, ve signat pels joves (diu la nota de premsa municipal) arquitectes Josep Camps i Olga Felip i ve avalat -amb lletres ben grosses- amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona i tots els seus tècnics més potents: Rosa M. Cànovas, cap de servei de Planejament, Llicències en zones d’especial protecció i PLU (?); Pep Solà-Morales, cap de servei de Planejament i Llicències; Carles Lloret, cap de servei de l’Oficina de Projectes; Jordi Xirgu, cap de la UMAT; Aleix Comas, cap de l’Oficina d’Energia Tècnica; Mercè Teixidor, cap de Mobilitat i Via Pública, i Empar Vila, cap de Sostenibilitat i Participació Ciutadana. Participaquè…

L’esmentat comunicat als mitjans de comunicació es titulava: “Un projecte revitalitza i recupera el valor dels quatre rius i la sèquia Monar per a la ciutat de Girona (…) l’estudi marca el full de ruta per a la futura elaboració d’un pla especial fluvial de ciutat”. I tots cofois!

Doncs, no

El pre-projecte (m’estimo més introduir la preposició), per ser breus, està mancat d’ètica -d’una banda- i m’explicaré i -d’altra- de respecte al patrimoni fluvial que diu “protegir i naturalitzar”. Pàgines senceres del document, que inclou el logo de l’Ajuntament i el nom de la proposta, al qual ja no s’incorpora el “i una sèquia”, incorporen fotos històriques i actuals de l’Onyar al seu pas per la capital, del Ter, del Galligants de Sant Daniel, del Güell i la Monar de Santa Eugènia de Ter… fotos que han estat piratejades i cap d’elles signada. M’explico. Per a mostra, un parell de botons: a la pàgina 32 es reprodueix una foto en color de l’estimat Güell, realitzada el mes de març de 2010 des de la plataforma del giratori del Pont del Dimoni, en direcció a la Devesa, robada -per la cara- del periòdic-e eldimoni.com [i que acompanya aquest article, a dalt a la dreta]; a altres pàgines del bonicpre-projecte s’afusellen (espero que obtingudes legalment) imatges bucòliques -totes vuit de la pàg. 52- com la d’una dona fent fúting que podeu trobar publicada en el web d’una empresa d’assegurances del Brasil! Podria citar-ne d’altres, però m’ho reservo per a mi, de moment. I de totes les infografies virtuals, tan difoses per atractives, que s’ofereixen ni una sola (ni una!) dedicada al futur del Galligants, ni del Güell ni de la Monar. Ja hi som, un altre cop. Tot és Onyar i Ter, i avinguda Jaume I i passeig Canalejas. Oportunitat perduda, un cop més.

El nostre estimat riu Güell

Des del poble de Santa Eugènia de Ter -evidentment la perifèria- he volgut fixar-me en el nostre Güell i en la nostra Monar. He quedat garratibat. S’anuncia que el figuerenc conseller de Territori i Sostenibilitat està al cas del pre-projecte i que es pretén anar a la Unió Europea a buscar finançament per convertir-lo en una realitat amb l’argumentari que existeix una línia de fons europeus “per naturalitzar els rius”, propostes molt comunes a altres països de la Unió. Doncs ja em diran com casa aquesta utopia naturalitzadora (i no seré jo qui critiqui la utopia) amb la proposta de “cobrir el riu Güell” al seu pas per davant dels Maristes, a la Rodona, des de la carretera de Santa Eugènia fins a l’Auditori, amb aquests arguments [pàgs. 98-99 d’aquest link]:

“03. Avui, l’avinguda Josep Tarradellas i la gran afluència de trànsit afoguen el riu Güell i al mateix temps talla una possible relació entre el barri de la Devesa i les Hortes de Santa Eugènia. Proposem cobrir el riu Güell des del carrer Santa Eugènia fins a la plaça de l’Assemblea de Catalunya -Auditori i Palau de Congressos-.”

“04. El cobriment d’aquest tram del riu permet eixamplar la vorera que dóna accés a l’equipament i ubicar elements vegetals de protecció del trànsit rodat. També, permet incorporar carrils bici a ambdós sentits i un carril destinat a aparcament.”

Per favor, no cal tenir cap càrrec ni llicenciatura per resoldre i protegir l’accés als Maristes si observem l’entorn de l’equipament a l’antic Parador del Güell, els solars buits creats a partir de menjar-se les hortes de Santa Eugènia en aquell punt de l’avinguda Josep Tarradellas. L’alternativa (per ser benèvols amb el mot) de cobrir el Güell es clava bufetades amb la pretesa naturalització de les lleres dels rius. Ja ens vàrem cruspir la visió de la cabalosa sèquia Monar a partir d’aquest punt fins a l’Onyar, que ara també es vol matar la vista de la desembocadura impressionant del rec davant dels Maristes?, i fer oblidar la lluita dels veïns del sector contra aquesta variant interna, en la dècada dels noranta. La idíl·lica confluència del Güell amb el Ter, davant de l’estret lateral escalonat i infernal de l’Auditori, com l’explicarem si no hi ha riu aigües amunt? Si us plau… Ah!, i de l’avantprojecte de reconstrucció del Pont del Dimoni aprovat per la unanimitat del ple del consistori gironí, encarregat per l’actual equip de govern, reivindicació històrica dels veïns eugeniencs i gironins, a bastament difós en premsa, ràdio, TV i internet, ni mitja paraula a l’apartat dedicat al riu Güell, allà on -al pre-projecte- s’anomena “node Sant Narcís”. Cap problema, ells -els tècnics- s’ho perden.

El nostre estimat rec Monar

A la sèquia Monar, al pre-projecte (que no sé si ha tingut en compte el vigent Pla de les hortes de Santa Eugènia de Ter), se li reserva un paper important: el de fer créixer el cabal de l’Onyar perquè així la foto de les cases i la catedral, que els turistes fan a milers diàriament, sigui més impressionant si fos possible, que no. S’escriu a la pàg. 102 que desviant la desembocadura del rec Monar fins a la plaça del Lleó s’aconseguiria “que la làmina d’aigua de l’Onyar s’estengui per tot el tram del casc antic original”, s’entén que de Girona. Un cop més la perifèria alimentant la centralitat, el cabal d’uns tres metres cúbics per segon de la Monar surten a donar suport al riu gironí per antonomàsia -l’Onyar- pel qual transcorren habitualment uns 0,27 m3/segon (mitjana de les mesures del mes de gener de 2014 sota el pont de la Font del Rei) que, sumats al cabal provinent de la sèquia, permet que el tram de riu de les conegudes cases tingui una làmina d’aigua de marge a marge. Aquests darrers dies ho hem comprovat: el tancament temporal del rec per obres ha comportat, per tant, que els 0,27 m3/s no siguin suficients per crear el mirall d’aigua habitual i s’entrevegi la sorra del fons de l’Onyar.

Participaquè

Em diuen que el Quatre rius i una sèquia va ser presentat en unes sessions a la Universitat de Girona (Geografia i Ciències Ambientals) i que allà es va amagar el cobriment del Güell. He de suposar que els veïns del passeig Canalejas tampoc en sabien res de res, donada la resposta que es va obtenir quan es van destapar en premsa els miradors pre-dissenyats. El que és cert és que els veïns de Santa Eugènia i la Rodona ho acabem de descobrir.Acabo com vaig finalitzar l’article que vaig publicar en El Punt l’11 d’octubre de 1998: “Després de l’acurada rehabilitació de Can Ninetes, mentre esperem que Can Marfà s’incorpori al teixit cultural de Santa Eugènia de Ter i actuï de pol d’atracció per a tot el pla de Girona; tot esperant què l’acord de ple de 1981, pel qual s’aprovava la reconstrucció del vell Pont del Dimoni a Santa Eugènia, es pugui fer efectiu, pagaria la pena pensar-se dos cops més la possibilitat de mantenir viva la sèquia Monar al seu pas per Santa Eugènia, com fan els nostres veïns de Salt, mantenir-la descoberta a cel obert per no haver de descobrir-la demà virtualment. L’exemple del viu riu Güell és d’agrair. L’ecohistòria també riu de contenta”.

Font: eldimoni.com

Autor: Manel Mesquita, periodista i editor d”Eldimoni.com’ de Santa Eugènia de Ter

Advertisements
Posted in: General