La crisi descobreix als ajuntaments els avantatges de remunicipalitzar

Posted on 13 de Març de 2014 per

1


L’ajuntament de Cabrils, al Maresme, governat ara per CiU, ha decidit remunicipalitzar el 90% dels llocs de treball que havia externalitzat l’anterior legislatura en què governaven els socialistes. Ho ha fet després d’un acord amb CCOO. El retorn dels treballadors externalitzats suposarà un estalvi de 260.000 euros anuals. El servei municipal de parcs i jardins i el de neteja viària han tornat totalment a ser responsabilitat de l’ajuntament. Queda pendent el servei d’enllumenat públic, segons CCOO de Catalunya.

En altres consistoris es comencen a produir decisions que suposen la recuperació de la gestió directa de serveis municipals que havien estat deixats en mans d’altre. Potser el municipi de Vidreres, a la comarca de la Selva, en va ser pioner. També, com en el cas de Cabrils, una alcaldia en mans de CiU va tirar enrere l’externalització del servei de recollida de brossa, que havia decidit l’anterior alcaldia, que ostentava el PSC.

La darrera decisió de reversió al sector públic de treballs que s’havien passat a l’àmbit extern correspon a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, que fruit d’una iniciativa de la CUP ha decidit municipalitzar el servei de consergeria.

Fora del Principat, Emilio Gutiérrez, del PP, va arribar a l’alcaldia de Lleó el 2011 i es va trobar amb un deute inassumible. El contracte amb l’empresa concessionària del servei d’escombraries havia expirat, després d’haver pagat l’Ajuntament 270 milions d’euros en 20 anys, i va decidir tornar la seva gestió al municipi. El 2012 va gastar 22 milions, i aquest any passat li va costar 11,5 milions. Els carrers de la ciutat, que té 132.000 habitants, no estan bruts.

La corporació, que mantenia un deute de 80 milions d’euros amb Urbaser, l’empresa adjudicatària, va assumir els contractes dels treballadors de la companyia, així com part de la seva maquinària. Entre altres retallades, la nova situació va suposar una baixada en els sous de fins a un 23%, que va ser acceptada per tots els sindicats.

Xosepe Vega, dirigent de CCOO de Lleó, assegura que alguns salaris eren “desmesurats”, i que la decisió es va aprovar per facilitar la reducció de despeses a l’ajuntament i així evitar en la mesura del possible l’acomiadament de treballadors municipals.

Després de l’estalvi obtingut amb la recollida de les escombraries, ajuntament i sindicats estudien remunicipalitzar els serveis de manteniment de jardins i l’adquisició per part de la corporació de l’empresa dedicada a la neteja dels col·legis, de la qual ostenta la meitat del capital.

El neologisme remunicipalitzar es conjuga ara sovint, no tant com es pronunciava privatitzar o externalitzar, però es podria dir que ara és tendència que els ajuntaments tornin a assumir les responsabilitats que abans havien cedit a empreses privades o a empreses creades directament des del consistori, per exemple, per dissimular el grau d’endeutament de l’ens local.

En un àmbit concret, el subministrament d’aigua potable, la tendència a municipalitzar es troba en l’ull de l’huracà. Hi ha ajuntaments que han iniciat la recuperació del servei i en altres àmbits, com el d’Aigües Ter-Llobregat, la idea de la Generalitat és privatitzar, encara que ho fa per reduir el deute del govern, no per gestionar millor.

Gabriel Tinoco, responsable d’administració local de CCOO de Catalunya, apunta alguns dels motius que estan fent recapacitar a càrrecs municipals d’ideologies diverses. “Curiosament va ser la llei d’estabilitat pressupostària que va promulgar Rodríguez Zapatero, que més tard va culminar amb un canvi a la Constitució que impedia el dèficit en l’àmbit local” assegura. Fins aquell moment molts ajuntaments havien creat societats mercantils per a prestar serveis locals. La clau era que aquestes societats no computaven a l’hora de fixar el deute ni el dèficit. Però els canvis legals van fer impossible passar fons dels ajuntaments a les entitats vinculades. Ara, tampoc s’admet cap dèficit en l’àmbit municipal.

Carles Villalante, secretari de política institucional d’UGT de Catalunya, aporta dades, moltes dades. La font és l’informe del Tribunal de Cuentas corresponent a 2011. El treball apunta que, en l’apartat d’aigua i per al conjunt d’Espanya, la gestió directa es fa en un 48%. El 36% es fa per concessió o contracte. El cost més barat per als petits municipis és el que proporcionen les mancomunitats o concerts. Per als municipis més petits el cost més gran és el que es fa per contractació pública i disminueix el cost per als ajuntaments amb més habitants.

L’enllumenat públic es fa per gestió directa en un 82% i en concessió o concert un 15%. El cost més baix és el corresponent a concessió o concert i surt més car per als municipis de menys de 1.000 habitants.

Pel que fa al servei de neteja viària el 81% es fa per gestió directa. Però la gestió delegada o indirecta puja fins al 43% en els municipis de més de 5.000 habitants va tenir un cost més elevat que en els municipis més grans. Per formes de gestió la més econòmica va ser la feta directament pel mateix ajuntament.

El servei de recollida de brossa l’assumeixen en un 49% consorcis i mancomunitats. La gestió directa només es fa en un 14%.

Més enllà de les estadístiques Villalante creu que externalitzar o privatitzar gairebé sempre ha de resultat més car perquè les noves empreses que assumeixen el servei han de pagar els costos i a més han d’aconseguir beneficis. Si es manté el preu, s’ha de retallar en personal o qualitat o renunciar als guanys, cosa que no passa, afirma.

I què passa a Europa?

A Europa la tendència a recuperar la gestió directa és palesa. Ho afirma un estudi de la Universitat de la Universitat de Greenwich, de maig de 2012, encarregat per la federació sindical europea de serveis públics.

Un quadre de l’esmentat informe fixa que la municipalització de l’aigua es dóna especialment a França i Hongria. Les raons són la mala gestió privada, els costos i l’expiració dels contractes.

En electricitat la recuperació del servei es dóna principalment a Alemanya, per les mateixes raons de mal servei, costos alts; per tenir més control i per acabament de contractes anteriors. En transport públic es recuperen serveis especialment a Gran Bretanya i a França. Pel que fa a la gestió dels residus són també Alemanya i França els països que lideren la recuperació. I una de les raons és la implantació de serveis d’incineració intermunicipals, a més de millorar la gestió. I en neteja es recupera la gestió especialment al Regne Unit i a Alemanya on, entre altres raons s’esgrimeix la creació d’ocupació.

Curiosament aquest informe sindical destaca que els governs europeus on es produeix la recuperació de la gestió directa dels serveis públics no tenen un color determinat. La dreta i l’esquerra conviuen en aquesta tendència. Destaquen, però la influència de l’opinió dels ciutadans, que per exemple, en un 76% a Finlàndia desconfien de la bona feina que puguin fer les empreses subcontractades.

Font: Catalunya Plural

Advertisements