“El tractament informatiu se centra en l’alarma dels terratrèmols, després perden l’interès”

Posted on 19 d'Abril de 2014 per

0


Entrevista a Jordi Marsal, periodista i autor de Castor: la bombolla sísmica

Com apareix la idea de fer un llibre del Projecte Castor?

La iniciativa surt de l’editorial Saldonar i el Grup de Periodistes Ramon Barnils [editor de Mèdia.cat] que em proposen anar més enllà del que s’estava publicant els mitjans.

Cal tenir en compte que el tema del Castor és molt ampli, molt polièdric i toca temes molt diferents, tant socials i econòmics com tècnics, polítics o ambientals, molt més enllà dels sismes, i també té molts actors implicats. La idea del llibre és rascar una mica més que la simple superfície dels terratrèmols.

Com ha estat lo cobertura mediàtica del Castor? I què hi pot aportar el llibre?

El tractament informatiu se centra en l’alarma dels terratrèmols. Excepte els mitjans més locals, la majoria arriben a un tema que té més de 20 anys quan comencen els sismes i quan decau aquesta alarma també decau l’interès i la història queda abandonada amb tots els seus caps oberts.

Almenys els sismes van tenir la virtut –deixeu-me que ho expressi així- d’obligar a parlar d’un tema pel qual sembla que ningú hi tenia interès i sobre el que hi ha molta opacitat.

Quan parla d’opacitat es refereix a l’empresa?

L’empresa per suposat, ja que tot i que en un principi van dir que sí que volien col·laborar, després van fer-se enrere i van denegar-me l’entrevista en profunditat que els havia demanat. Llavors van posar com excusa que jo faria “un pamflet” i no han volgut col·laborar gens. Però també el Govern espanyol, que mai ha respost a les meves peticions d’informació. És tot molt estrany, ja que si consideren que ells ho han fet tot bé, per què no donen cap informació?

Quines avantatges té el llibre respecte altres formats periodístics?

En el cas del Castor és un tema que requereix molt de temps i recursos per desentrellar els interrogants. Com deia hi ha molts actors implicats i afecta temes molt diferents. I el llibre et dóna aquest temps.

També et sents més lliure que treballant en l’estructura d’un mitjà.

Des de Mèdia.cat va analitzar-se la cobertura del Castor abans dels terratrèmols i va detectar-se una certa campanya mediàtica en defensa del projecte.

Cal pensar que darrere el Castor hi ha molts diners. Hi ha empreses molt grans, com ACS, que destinen molts recursos al màrqueting i a la comunicació. Van utilitzar mecanismes molt diversos, no sols per beneficiar certs mitjans, sinó tota l’estructura social, sobretot a Vinaròs. Van patrocinar actes culturals, festes populars, van donar ajuts a institucions, contractar persones, etc. i en certa forma van aconseguir desactivar l’oposició així. El més pervers és que a més tot això ho camuflen de Responsabilitat Social Corporativa, que acaba convertint-se just en el contrari del que hauria de ser.

Hi ha diferències en el tractament al nord i al sud del Sénia?

Tota l’estratègia de l’empresa està molt ben pensada en aquest sentit. En posar el magatzem al terme de Vinaròs però en realitat més a prop d’Alcanar que d’aquesta població el que estan fent és dissenyar una estratègia de divisió.

I això ho porten fins a les últimes conseqüències en tots els aspectes, com el social o el mediàtic. Mentre als mitjans valencians se’ls afavoreix als catalans se’ls menysté i se’ls nega informació. I una mica passa el mateix amb la resta d’actors socials, promovent l’enfrontament entre Vinaròs i Alcanar.

Clar, tot això canvia amb els terratrèmols. Canvia l’enfocament informatiu i també la posició del Govern espanyol, que puja al carro de l’alarma social. Llavors resulta que ningú sabia res.

Heu estudiat com funciona aquests mecanismes de cooptació dels mitjans?

No a fons, tot i que és un tema que et vas trobant. Alguns periodistes han volgut parlar amb mi com un acte de constricció i en certa forma et reconeixen les pressions del mitjà per no obviar el tema o enfocar-lo “positivament”. Però són mecanismes molt sibil·lins.

També cal tenir present que hi ha un departament de màrqueting molt fort, amb un comunicador tan bo com pot ser-ho Recaredo del Potro i un president d’ACS com Florentino Pérez que se sap que no té cap mania en trucar directament un periodista si no li agrada el que ha publicat.

En canvi, si veuen que la teva feina no els afavorirà passen al black out total, com en el cas del meu llibre, que no he pogut comptar amb cap col·laboració per part seva.

Quina ha estat la reacció pel llibre a les Terres de l’Ebre i al Sénia?

Per ara molt bona. Hi ha hagut molt de ressò mediàtic i s’estan fent presentacions que desperten interès. Ara fa falta que la gent se’l llegeixi i poder iniciar el debat. En el llibre s’hi expliquen coses noves i algunes molt greus que cal tenir en compte, així que espero que serveixi per a fomentar el debat.

Font: Mediacat.

Anuncis
Posted in: General