Comunicat – El Govern de la Generalitat privatitza el cànon de l’aigua, deixa inviable l’ACA i deixarà d’invertir 3.900M€ fora de l’AMB

Posted on 11 de Juny de 2014 per

7


El Govern de la Generalitat privatitza el cànon de l’aigua, deixa inviable l’Agència Catalana de l’Aigua i deixarà d’invertir 3.900M€ fora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

En la sessió d’avui del Consell Executiu, el govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat un decret llei que, sota una falsa aparença d’un nou model de sanejament d’aigües residuals a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, no fa sinó encobrir la privatització d’una part important del cànon de l’aigua, el principal ingrés de l’Agència Catalana de l’Aigua.

L’acompliment del dèficit pressupostari per part del govern de la Generalitat de Catalunya ha tornat a agafar el cicle de l’aigua com a boc expiatori. Si l’any 2012 obtingué 1.000M€ per la concessió del servei d’Aigües Ter-Llobregat a l’empresa Acciona –una concessió que és als tribunals de justícia-, ara pretén obtenir-ne 800M€ més a compte de cedir les instal·lacions de sanejament d’aigües residuals urbanes a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquests 800M€ que el portaveu del govern, Francesc Homs, ha considerat com un ingrés als pressupostos de la Generalitat no són res més que un préstec a canvi de què l’ACA traspassi 150M€ durant 30 anys a l’AMB, en concepte de cànon de l’aigua a l’AMB que paguem tots els usuaris.

El traspàs d’aquests 150M€ suposa que l’ACA només ingressarà de l’ordre de 250M€ anuals en concepte de cànon de l’aigua a tot Catalunya, davant els 400M€ actuals. Veurà francament limitada la seva capacitat d’ingrés durant 30 anys i, en conseqüència, la seva capacitat d’invertir i explotar en depuradores arreu del territori català. A més a més, la capacitat d’intervenció en la planificació, regulació, ordenació, inspecció i control del cicle de l’aigua a l’AMB estarà en mans no pas de l’autoritat pública de l’aigua, sinó de l’empresa mixta metropolitana constituïda en un 85% per Agbar-Suez i en un testimonial 15% per l’AMB.

Les despeses ocasionades per al funcionament i manteniment ordinari de les instal·lacions de sanejament de l’AMB (depuradores, col·lectors, estacions de bombament, tractament de fangs, etc.) són de l’ordre de 20 M€/any. És evident, doncs, que l’AMB és una zona territorial excedentària, ja que, la despesa d’explotació dels seus sistemes de sanejament (20M€/any) és molt inferior als ingressos que genera (150M€/any). Aquesta diferència és la que ha permès històricament, des de la creació de la Junta de Sanejament, la construcció i explotació de depuradores d’aigües residuals arreu de Catalunya. Unes depuradores que, sense cap mena de dubte, han millorat la qualitat dels nostres rius inclosos els que desemboquen en l’AMB (Besòs, Llobregat, Tordera).

Així, aquests 150M€ durant 30 anys –que equivalen a 4.500M€ per a tot el període- seran recaptats per Agbar-Suez en la seva totalitat als 36 municipis que conformen l’AMB. Si a aquests 150M€ restem els 20M€ de costos d’explotació ens resulten 130M€ durant 30 anys, 3.900M€, que recaptarà l’empresa Mixta, o més ben dit Agbar-Suez, sense que hi hagi cap cost associat ni necessari a l’AMB. Per tant, resulten 3.900M€ que no retribuiran en inversions arreu el territori català que contribueixin a garantir el bon estat de les masses d’aigua i la garantia d’abastament de la població, sinó que bàsicament engreixaran les arques d’Agbar-Suez.

Cal afegir que, a més a més, quan l’ACA decideixi pujar el cànon a tot Catalunya, Agbar-Suez veurà incrementats automàticament els ingressos en la proporció que s’apugi el cànon. Això no és res més que una privatització del cànon de l’aigua i un atac frontal a Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua, altrament coneguda com a LOGTA, i que en el seu article 37 defineix el següent: “Es crea el cànon de l’aigua com a ingrés específic del règim economicofinancer de l’Agència Catalana de l’Aigua, la naturalesa jurídica del qual és la d’impost amb finalitat ecològica.

El traspàs del cànon a Agbar-Suez suposa destinar un impost amb finalitat ecològica a ingrés d’una multinacional francesa. No només això: els teòrics 800M€ que hauria d’ingressar la Generalitat seran aportats pels mercats financers (fons d’inversió, fons de pensions, capital risc, etc.): l’AMB haurà de buscar al mercat 800M€ a canvi de la garantia del cànon de 150M€ durant 30 anys. Privatitzem i pignorem el cànon de l’aigua i quan els usuaris de l’aigua de l’AMB vulguem reclamar haurem de dirigir-nos a inversos especulatius de Singapur, Montreal, Sao Paulo o Ginebra.

Des de la Plataforma Aigua és Vida denunciem aquesta operació nefasta per a l’interès de tots els ciutadans i que va en la línia diametralment oposada a la creació d’estructures d’estat. És per això que les pròximes línies d’actuació seran:

1.- Denunciar aquesta operació a l’Eurostat de la Comissió Europea, òrgan que avalua i arbitra l’acompliment dels dèficits pressupostaris a Europa, atès que els 800M€ no suposen un ingrés per a la Generalitat de Catalunya, sinó un préstec a retornar durant 30 anys a raó de 150M€ anuals.

2.- Proposar als grups parlamentaris que no aprovin la validació del Decret-llei, deixant sense efectes l’operació, tot i incitant un informe previ al Consell de Garanties Estatutàries.

3.- Reforçar la campanya contra la privatització del servei a nivell dels ajuntaments de l’AMB mitjançant l’aprovació de mocions contra el Decret-llei.

4.- Esperonar els treballadors i treballadores de l’Agència Catalana de l’Aigua perquè l’ACA recuperi el paper d’autoritat pública de l’aigua a tot Catalunya i en defensa dels seus llocs de treball, seriosament amenaçats per la usurpació de competències per part de l’AMB al servei d’Agbar-Suez.

Anuncis