Article – El dèficit de la Generalitat empenyora i condiciona el preu i el cànon de l’aigua

Posted on 4 d'Agost de 2014 per

0


El dèficit de la Generalitat empenyora i condiciona el preu i el cànon de l’aigua

Antecedents

Recordatori de l’operació de privatització de la gestió d’Aigües Ter Llobregat (ATLL). Situació del dèficit pressupostari de la Generalitat. La creació de la SEM per a la gestió del cicle integral de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

A finals de 2012 s’aprova amb tota urgència la privatització de la gestió d’EATLL. Prèviament s’havia pujat el preu de venda de l’aigua en alta en un 70%. La concessió va ser per a 50 anys. Es va establir un cànon de 995 M€ dels quals la Generalitat rebria el 30% en el moment de fer la concessió i la resta en diferit durant el temps de la concessió. Però segons els comptes d’Economia i Finances es podrien descomptar la totalitat dels 995 milions en l’exercici del 2012 per tal d’ acostar-se al compliment del l’objectiu de dèficit d’aquell exercici.

Situació actual i futura del dèficit de la Generalitat: La Generalitat te fixats els objectius de reducció de 3.700 milions fins a l’any 2017, any en el que el que la troica i el govern espanyol han fixat a la Generalitat l’assoliment del equilibri pressupostari (dèficit 0). Recordem que la constitució espanyola va patir una reforma exprés, per a garantir tant discutible objectiu. Els ritmes de disminució del dèficit son els següents.

Esforç de reducció del dèficit de la Generalitat

real

objectiu

objectiu

objectiu

objectiu

Dèficit / Any

2013

2014

2015

2016

2017

milions d’euros

3769

1979

1407

623

0

en % del PIB

1,96

1,01

0,70

0,30

0,00

reducció del dèficit en M€

 

1790

572

783

623

Font: La Vanguardia 6 de juliol 2014

L’objectiu per tant de reducció del dèficit enguany és de 1790 M€, i de gairebé 2.000 M€ més en propers tres anys. El govern no creu que pugui assolir la reducció del dèficit pressupostari per la via del augment dels ingressos fiscals: ni la reactivació de l’activitat econòmica ho permet, ni les polítiques fiscals tant de la pròpia Generalitat com del Govern Central, en any pre-electoral van en aquesta direcció. El govern diu que la única manera de no fer encara més retallades a les despeses és la dels ingressos extraordinaris per la venda d’actius: de moment venda d’edificis, d’ATLL, i ara li tocarà als sistemes de depuració de les aigües residuals de titularitat pública.

Creació de La Societat d’Economia Mixta (SEM) del Cicle de l’Aigua de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Què és la SEM? Societat d’economia mixta constituïda el mes de novembre de l’any passat 2013. Al rebut de l’aigua que emet per al servei d’abastament domiciliari aquesta empresa apareix amb el nom de “Aigües de Barcelona EMGCIA”. L’objectiu de la SEM gestió és la gestió del cicle integral de l’aigua a l’Àrea Metropolitana: abastament en baixa, depuració de les aigües residuals, reutilització de l’aigua depurada; en queda exclòs el servei de clavegueram que segueix sent municipal. La SEM es va constituir com empresa de capital mixta entre l’AMB, que és la Entitat Local de l’Aigua en l’àmbit metropolità i la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB) empresa privada del grup AGBAR amb capital majoritari del grup francès SUEZ. El capital inicial de la SEM es va establir en 337 M€, dels que 50,5M€ corresponien als 100% dels actius aportats per l’AMB, els de l’empresa metropolitana EMSSA (representen el 15% del capital inicial) i els 286,5 restants corresponien al 60% dels actius en que s’havia valorat l’aportació de SGAB ( valorats en 476,5 M€) pel que aquesta societat es va quedar amb una participació del 85% de l’empresa mixta. El restant 40% dels actius valorats de SGAB que representen 190 M€ han de ser retornats en diferit per la pròpia nova empresa SEM. La concessió es va fer per 35 anys. No hi va haver concurs públic per a la selecció del soci privat, basant-se en un informe parcial i inconsistent, al nostre parer, signat per la secretaria general de l’AMB. El actius immobilitzats materials aportats per a la constitució de la SEM eren a grans tres: per part de SGAB la xarxa d’abastament incloent l’estació de potabilització de Sant Joan Despí. Per part de l’AMB les 6 EDARs o depuradores metropolitanes. El repartiment de la capitalització d’aquests actius és totalment injusta i favorable als interessos del soci privat. Es va obviar que bona part dels actius aportats per AGBAR estaven amortitzats o haurien d’haver revertit a la pròpia AMB segons la legislació aplicable a les concessions. La creació de la SEM va ser aprovada al plenari de l’AMB amb l’únic vot en contra de ICV. La creació d’aqueta empresa va ser objecte de nombroses al·legacions, les més significatives: la de la pròpia Generalitat ( important saber que en aquell moment l’ACA tenia com a director a Leonard Carcolé i el Conseller de Política Territorial i Medi Ambient era Lluís Recoder) va fer al·legacions a la constitució de la SEM argumentant la invasió de competències en l’abastament en alta; conseqüentment l’ACA va endegar més tard el procediment per a la recuperació de les concessions en alta que AGBAR disposava sobre pous i aigües superficials al Llobregat. També van fer al·legacions ICV i diferents agents socials com Aigua és Vida. Les al·legacions que feien èmfasi en els aspectes que ja hem comentat: la manca de concurs públic i la incorrecte valoració dels actius aportats favorable al soci privat.

La cessió a l’Àrea Metropolitana de part del cànon de l’aigua

El passat dia 10 de juny el Parlament aprova amb els vots favorables de CiU i d’Esquerra Republicana, un decret llei pel que modifica la llei de creació de l’AMB de manera que “s’estableix que la Generalitat rebrà en un pagament únic una compensació per les inversions en sanejament efectuades al llarg de la seva existència per part de l’Administració Hidràulica de Catalunya materialitzades en les instal·lacions de l’AMB i que estan gestionades per una entitat aliena” (entenem que l’entitat aliena es refereix a la SEM). Aquest pagament únic sembla que l’ha de efectuar l’AMB titular de les instal·lacions, atès que en un altre apartat el decret diu “l’obtenció per l’AMB dels ingressos corresponents per efectuar el pagament únic que han de provenir de l’actual entitat gestora del servei de sanejament…” . L’import d’aquest pagament únic no es precisa en el Decret llei aprovat, però s’ha divulgat abastament i pública que serien de 800 milions d’€, s’haurà d’efectuar dins del present exercici i “ha de suposar per la Generalitat tant la reducció del seu dèficit pressupostari com un ingrés per a la seva pròpia tresoreria”. Més endavant el decret afirma que els efectes positius envers les finances de la Generalitat s’estendran també a la pròpia Area Metropolitana, mitjançant un conveni que es farà amb posterioritat a l’aprovació del Decret pel que es preveu que l’administració metropolitana quedarà beneficiada mitjançant un ingrés que “provinent de l’actual gestora del servei (la SEM) li garanteixi la neutralitat de la mesura”. Mitjançant un conveni que es signarà i amb l’AMB, aquesta rebrà una part del cànon de l’aigua per tal de garantir les despeses d’explotació, de reposició i les inversions previstes al PSARU (programa de sanejament) als sistemes de depuració d’aigües residuals. També haurà de ser suficient per a compensar i retribuir de manera laminada en 30 anys els 800 milions en que la societat de inversió s’endeutaria.

D’on sortiran aquestos 800 milions? El que està previst és que aquests 800 milions surtin dels inversors internacionals. Com tothom deu saber la Generalitat té els mercats de crèdit internacionals tancats degut al forat entre el seu deute (superior als 51.000 M€) i les seves limitades capacitats de maniobra i de recaptació. L’AMB que fins l’any passat no estava endeutada podria tenir accés al crèdit però aquest estaria limitat com totes les administracions al 70% del seu pressupost, a més continuaria computant com endeutament públic encara que no a costelles de la Generalitat. Ho llegim al diari Expansión del 2 de juliol: “AGBAR crea una filial para emitir bonos para el AMB”. El soci privat de la SEM (85% fins fa poc, ara només 70%) és qui crea la societat d’inversió per tractar d’aconseguir el crèdit dels 800 milions mitjançant la recentment constituïda “Aigües de Barcelona Fiance”. La garantia real de la rendibilitat dels bons radica en la part del cànon de l’aigua que paguem tots els usuaris de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i que ara es traspassarà a l’AMB.

Quin serà la part del cànon que rebrà l’¡AMB o la SEM per tal de satisfer la doble demanda de mantenir el funcionament de les depuradores i garantir la rendibilitat dels inversors? No se sap, haurà de formar part del acord en el conveni entre l’AMB i l’ACA. En tot cas queda clar que serà superior en aproximadament 40 milions anuals al que serien simplement les despeses del cicle de l’aigua. Els usuaris de l’aigua de l’AMB paguem en concepte de cànon de l’aigua actualment uns 141 milions d’€ anuals. El cànon de l’aigua és un tribut igual tant pels usuaris domèstics com pels industrials a tot Catalunya. El fet de que la concentració de 3,3 milions de persones en aquesta Area permet per economia d’escala uns costos de depuració i de inversió inferiors als d’altres territoris menys poblats. La solidaritat interterritorial per gaudir d’un país amb bona qualitat de les aigües és imprescindible, perquè tots podem usar tot el territori. I de la mateixa manera que el transport públic metropolità està subvencionat, per despeses de capitalitat, és just que des de l’AMB es continuï aportant excedent a l’ACA per a la millora i funcionament de la depuració en tot el territori. I això no està garantit.

Com és possible que segons Mas-Colell es posi en valor de 800 milions el que s’havia valorat amb 50,5 a la constitució de la SEM? Sembla evident que quan Mas Colell reclama a l’AMB una compensació per les inversions fetes per la Generalitat al Sanejament i les valora en 800 milions devia estar de broma o pensant en una altre cosa. Ni les instal·lacions valen 800 milions – però tampoc 50.5- ni les va pagar la Generalitat: els fons europeus van pagar el 85% de la depuradora del Besòs i es calcula que el 70% del conjunt de les instal·lacions. I demanar compensacions per unes instal·lacions i un servei prestat amb diners aliens i sufragat pel cànon de l’aigua pagat pels usuaris és incomprensible. El que està clar és que en aquesta maniobra financera les polítiques d’aigua no son l’objectiu sinó el medi; i si es poden demanar als mercats internacionals aquestos 800 milions és per la garantia de que els ciutadans pagaran escrupolosament el cànon de l’aigua amb les pujades que calguin.

Ens heu de perdonar si les nostres explicacions no son massa clares, però és més o menys el que el que hem pogut esbrinar i entendre d’aquest galimaties d’enginyeria financera, després de consultar les transcripcions de les intervencions parlamentaries i escoltar les explicacions del Director de l’ACA al CUSA (òrgan de participació de l’ACA).

Intent de resum

Si ho hem entès bé la Generalitat amb l’objectiu de retallar el seu dèficit pretén pactar amb l’AMB un acord pel qual aquesta pagarà a l’ACA en el present exercici un pagament únic de 800 milions en concepte de les inversions històriques efectuades en els sistemes de Sanejament Metropolitans per l’Administració Hidràulica de la Generalitat de Catalunya. L’AMB rebrà aquest import de 800 milions de l’empresa gestora del servei de sanejament (la SEM). Aquesta, la SEM, rebrà aquests diners d’un fons d’inversió creat pel soci privat majoritari de la SEM (grup AGBAR) que captarà aquests 800 milions d’inversos internacional emetent bons públics a nom de l’AMB. Una vegada aquest milions siguin traspassats a la Generalitat computaran com a disminució del dèficit, alhora que entraran en caixa i permetran reactivar les inversions de l’ACA. Per tal de compensar a la SEM per l’aportació única l’ACA cedirà a l’AMB una part a concretar de la recaptació del cànon de l’aigua al territori de l’AMB per tal de que aquesta pugui traslladar-ho a la SEM a fi de aquesta pugui durant un periode de trenta anys funcionar autònomament i retornar als inversors degudament remunerat l’import dels bons emesos per la societat d’inversió.

I el més bo de tot és que segons Mas Colell tothom en surt beneficiat: els inversors (ell no els anomena però és evident que en el nostre sistema el Capital és el primer en cobrar), els intermediaris de la inversió els bancs, la Generalitat, l’ACA, l’AMB, la SEM i per suposats els usuaris que segons Mas Colell veuran com no se’ls hi apujarà el cànon.

Això és la hòstia! És com la multiplicació dels pans i els peixos!

O potser és que si aquí falla alguna cosa algú, endevineu qui, acabarà pagant els plats trencats. Què passarà quan algun dels actors d’aquestos precaris equilibris mútuament condicionats i concatenats faci figa, no ho vegi clar o surti d’escena? Tot l’enginy se’n va en orris i esclata com una bombolla. Que ningú digui que no hi ha precedents i que això és impossible.

Autor: Jordi Salvador

Advertisements
Etiquetat: ,
Posted in: Sense categoria