El Pla Hidrològic de l’Ebre incompleix fins a 18 directives comunitàries

Posted on 4 de Desembre de 2014 per

0


Els arguments jurídics que conté la queixa presentada el passat 19 de novembre per la PDE contenen únicament una “mínima part” dels incompliments detectats en l’estudi del Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre. A banda de les tres directives esmentades, els experts del Centre d’Estudis de dret ambiental de la URV van detectar en l’anàlisi de la llei aprovada el passat febrer pel govern espanyol vulneraria també les de Plans i Programes per al Medi ambient; la de Protecció d’Aigües Subterrànies; la d’Aigües per al Consum Humà; la de Protecció de les Aigües per Contaminació de Nitrats; i la directiva marc sobre Estratègia Marina. No només això, constaten que la seva aplicació pot infringir vuit tractats internacionals, com el Conveni Ramsar, que també obligarien la Unió Europea.

Malgrat això, i amb la idea de simplificar, així com guanyar contundència i claredat en l’argumentació jurídica -deixant per més endavant la resta de vulneracions-, la queixa focalitza la seva argumentació en els incompliments de les directives marc de l’Aigua; la directiva de Conservació d’Hàbitats Naturals i de la Fauna i Flora silvestres; així com la directiva d’Aus. “La Unió Europea ja feia un seguiment del compliment d’aquestes directives per part de l’Estat espanyol”, ha apuntat el professor de la URV i un dels autors de la queixa, Alfonso González. Les autoritats comunitàries van sancionar Madrid l’any 2012 per no haver aprovat els plans hidrològics de conca abans de 2009 i l’Estat va ser multat l’any passat en vuit ocasions per vulnerar les lleis europees en 24 ocasions.

La qüestió principal continua sent la prescripció de la directiva marc de l’Aigua d’evitar el deteriorament de les masses d’aigua i protegir els ecosistemes aquàtics establint mesures ambientals introduint les mesures ambientals adequades. Segons ha recordat la jurista del mateix centre, Susanna Borràs, qualsevol alteració o deteriorament d’aquest estat requeriria una justificació per un “interès públic superior”, com podria ser salut o seguretat humana.

Un extrem que no compliria el Pla Hidrològic de l’Ebre, amb un programa de mesures que va arribar “tard” i és “insuficient”, sense excepcions justificades ni avaluació ambiental a l’hora de supeditar la fixació dels cabals ambientals als usos d’aigua de la conca, principalment, amb la creació de 450.000 noves hectàrees de regadiu i 27 noves grans preses. Les excepcions també suposen, per complir les directives d’Hàbitats i Aus, l’exigència d’un cabal mínim i unes condicions ambientals concretes. “No es respecten els mínims d’aquestes directives”, ha sentenciat Borràs, tot recordant que l’Estat , espanyol és un habitual infractor de les normatives ambientals europees.

Però el procés perquè la queixa arribi a bon port, que es pot allargar fins uns sis o set anys i podria acabar suposant l’obertura d’un procediment per infracció a l’Estat espanyol -que també aportarà els seus arguments de descàrrec-, requereix també, a ulls dels juristes, la mobilització social i política de la PDE i els seus aliats perquè la Comissió Europea tingui ben present aquesta demanda. “Molts cops, la discussió sobre si es produeix un incompliment va relacionada amb els efectes que produeixen determinades normes sobre el territori i la ciutadania, així com la percepció de la ciutadania dels drets que es vulneren”, ha apuntat González, tot recordant que, sovint, situacions d'”oportunitat política” poden acabar arxivant el procediment, malgrat existir incompliments flagrants.
Un Pla que desvirtua la centralitat ambiental

El contingut de la queixa europea -que corre en paral·lel a la petició que es manté oberta al Parlament Europeu i el recurs contra la llei al Tribunal Suprem- ha estat un dels punts que ha abordat el Fòrum Tècnic i Ciutadà sobre el Pla Hidrològic de l’Ebre que la Fundació Nova Cultura de l’Aigua ha celebrat aquest dimarts al Campus Terres de l’Ebre de la URV. Experts com el catedràtic d’Economia de la Universitat de Saragossa, Pedro Arrojo, han recordat que el pla de mesures del govern espanyol, el programa de mesures que el govern espanyol havia d’haver inclòs en la llei no només obvia els aspectes ambientals, que haurien de ser centrals, sinó que es bolca, específicament, en introduir objectius com cobrir l’oferta d’aigua per a activitats productives, és a dir, els regadius.

Aquest continua sent el gran argument de moviments ciutadans i entitats ecologistes: l’aigua de la conca se l’endurà la creació de prop de 450.000 noves hectàrees de regadius -una tercera part de les quals a Catalunya- i 27 noves grans preses -amb 2.300 hectòmetres cúbics de capacitat-, deixant en un pla totalment irrellevant la qüestió dels cabals ecològics. “Suposa destruir l’objectiu central de la directiva marc, que era defensar el riu. Hem dona la volta l’argument i això serà motiu de queixes substantives que ha de portar condemnes des de Brussel·les”, ha subratllat Arrojo.

Tot plegat, abunden els experts participants en el Fòrum en les seves conclusions, la “desmesurada” previsió de cabals regulats pretén convertir-se en la base d’una operació de gran calat, destinada a liberalitzar i privatitzar l’aigua. En aquest sentit, apunten, el govern del PP pretén afavorir el seu mercadeig a partir de la compra-venda de drets de les concessions dels regants. Això suposaria crear una espècie de mercat entre conques sobre el concepte d’aigua “sobrant” d’aquests regadius, amb la idea de finançar amb diners públiques les infraestructures necessàries per a aquests transvasaments en elñ futur.

En aquest sentit, certifiquen que les previsions de cabals del Pla són “inconsistents” i pequen d'”optimisme”, evitant entrar a valorar l’estat i les necessitats de conservació d’espais sensibles com el delta de l’Ebre. Recorden que la llei redueix en un 5% el cabal mínim previst al tram final del riu, les figures de protecció internacional que l’emparen i ignora els problemes ja coneguts de salinització i la contaminació de les aigües, així com els fenòmens de la subsidència i la regressió per la manca d’aportacions de sediments.

Anuncis
Posted in: Sense categoria