Manifest – Novembre 2011

Manifest Aigua és Vida – Novembre 2011

L’Aigua, com la Vida, no és una mercaderia

Aigua és sinònim de vida. Sense aigua de qualitat i en quantitat la vida s’apaga. L’Assemblea General de les Nacions Unides, per unanimitat, va reconèixer el dret humà a l’aigua potable i el sanejament.

Tanmateix, el Govern de la Generalitat, amb el suport i complicitat dels grans poders econòmics catalans, està posant a l’ordre del dia la privatització de bona part del sistema públic de gestió del cicle integral de l’aigua i dels seus serveis associats, amb l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) al capdavant. El govern ha engegat una campanya de descrèdit d’aquestes institucions, degut al gran deute que arrosseguen. Un deute generat sota els successius governs de la Generalitat, que des de l’any 2000 no han estat capaços d’abordar les decisions polítiques i financeres adequades i necessàries per aturar primer i disminuir després l’escalada d’aquest deute.

La responsabilitat de la prestació d’aquests serveis públics per la seva naturalesa de bàsics i fonamentals correspon exclusivament a les institucions públiques. La llei permet que empreses privades i mixtes gestionin sota concessió pública determinats serveis. Malgrat això, no podem obviar que la gestió realitzada per una empresa privada tindrà com a primera prioritat l’obtenció de beneficis, mentre que a l’empresa pública es reinvertiran en la millora del servei. Aquesta prioritat en l’obtenció de beneficis va en detriment de la qualitat del servei i de les prioritats socials, laborals i mediambientals (l’empresa privada Aigües de Barcelona, amb 160 M€ de beneficis, ha acomiadat 194 treballadors, alhora que incrementava les retribucions de la direcció un 30%).

No és cert ni acceptem el discurs de que l’opció de privatització de serveis sigui una via per eixugar els deutes: a les empreses privades només els interessen els “caramels”, aquelles empreses que garanteixen beneficis, com ATLL, i no estan, en absolut, disposades a fer-se càrrec dels deutes acumulats, ni tan sols d’una part. Si duen a terme aquestes privatitzacions la ciutadania passarà a pagar, a més del cost del servei i el deute, el benefici empresarial del sector privat (Aigües de Barcelona, després d’augmentar la tarifa més d’un 8.5% l’any 2009, va repartir 90M€ de dividends entre els seus accionistes l’exercici del 2010,). La fragmentació del cicle integral de l’aigua que proposen amb la concessió d’ATLL agreujarà no només la situació de les institucions públiques sinó que afectarà a la qualitat del servei prestat a la ciutadania, i també a la qualitat ambiental de les masses d’aigua, comprometent el nostre futur i disminuint les possibilitats d’adaptació al canvi climàtic.

ATLL, creada l’any 1990, és estratègica dins la política hidràulica de Catalunya: subministra aigua a més de 4.5 milions de ciutadans i és l’encarregada de garantir la garantia d’abastament a gran part del país. ATLL, amb una eficiència del 95%, té un molt bon funcionament, una bona viabilitat econòmica i presta un bon servei. Per què, doncs, s’hauria de privatitzar?

Està d’acord la ciutadania de Catalunya amb el fet que el sector privat es lucri amb la gestió d’uns serveis bàsics que hem pagat amb l’esforç de tots?

L’aigua és vida. La gestió de l’aigua ha de ser pública, i la participació ciutadana, la transparència i el control social han de ser els eixos vertebradors d’aquests serveis públics.

Les organitzacions sota signants emplacem a la ciutadania i a les organitzacions socials a mobilitzar-se i a crear un front social. “L’aigua, com la vida, no és una mercaderia”.

Avui és l’aigua, demà la vida. Ni un pas enrere!