L’aigua fa estranys companys de llit

Posted on 17 d'Octubre de 2012 per

1


Font: El Diari Triangle

Agbar i Acciona es disputen la privatització de l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL), que es portarà a terme després de les eleccions del 25-N. En els despatxos es dirimeix una guerra d’interessos polítics i econòmics

Sota l’escuma de la campanya electoral catalana s’està lliurant una sorda batalla empresarial de transcendentals implicacions polítiques. A l’origen, els gravíssims problemes de finançament i tresoreria que pateix la Generalitat. A continuació, el fracàs de les operacions de privatització dels immobles de l’Administració catalana i de les autopistes de peatge amb participació pública (els túnels del Tibidabo i el túnel del Cadí).

Queda una tercera joia de la corona, l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL), que s’encarrega del subministrament en alta dels cinc milions d’habitants de Barcelona i la seva corona metropolitana. Entre d’altres instal·lacions, gestiona la gegantina planta dessalinitzadora d’El Prat. El preu estimat de l’operació: 1.000 milions d’euros –300, cash– que, tot i el seu pagament diferit a 50 anys, entrarien en vena a les exhaustes arques de la Generalitat.

I, en el cas de l’ATLL –al contrari que els immobles i les autopistes–, el procés de privatització ha aixecat l’interès de dues grans empreses privades, Agbar (participada pels francesos de GDF Suez i La Caixa) i Acciona (el braç armat de la família madrilenya Entrecanales), que han formalitzat les seves ofertes davant la conselleria de Territori i Sostenibilitat. Les pliques ja s’han obert i és previst que el «procés de deliberacions tècniques» culmini a mitjans de desembre –just després de les eleccions al Parlament–, de manera que el nou adjudicatari es pugui fer càrrec de l’ATLL a partir de l’1 de gener de 2013.

El conseller (en funcions) Lluís Recoder té una patata calenta sobre la taula. Per qui decantarà el concurs? Pels catalans d’Agbar o pels madrilenys d’Entrecanales? La partida de despatxos, que es juga en plena campanya electoral, es presenta apassionant, més que per la identitat dels dos concursants –perfectament coneguda–, per les implicacions dels companys de viatge que formen part de l’accionariat d’ambdues ofertes.

La candidatura encapçalada per Agbar està formada pel grup H2B (37%), el fons d’inversió australià First State (33%) i la societat pública quebequesa Caisse de Dépôt (30%). A H2B, a més d’Agbar, hi participen les empreses Aigües de Terrassa (el president de la seva fundació és Pere Navarro, el candidat del PSC a la Generalitat), Aigües de Sabadell (presidida per l’exconseller de CiU, Xavier Bigatà) i les constructores ACSA (de la família lleidatana Sorigué), Copisa (de la família Cornadó, aliada tradicional de CiU) i Calaf. És a dir, és una oferta de clar perfil sociovergent que compta amb el suport indissimulat de La Caixa.

Per la seva banda, la candidatura de la família Entrecanales està formada per Acciona (39%), el banc brasiler d’inversions BTG Pactual (39%) i un estol d’empreses i fons d’inversió particulars que completen el 22% restant. Entre aquestes destaquen Aigües de Catalunya [1], aliança de l’empresa Comsa-Emte (família Miarnau i família Sumarroca, estretament vinculades a CiU) i Aigües de València (que, tot i comptar amb una participació accionarial de GDF Suez, està controlada pel búnquer del PP valencià). A més, hi participen els family office de les famílies Torreblanca-Godia (a la vegada, accionistes de referència d’Abertis, l’empresa d’infraestructures de La Caixa) i Rodés (el cap de família, Leopoldo Rodés, és membre prominent de CaixaBank i un dels seus fills, Ferran Rodés és president del diari Ara). És a dir, en clau política seria una aliança CiU-PP amb unes gotes d’Esquerra Republicana.

A la Barcelona que mana, la de Diagonal cap amunt, més important que les eleccions del 25-N –on ja es dóna per fet que Artur Mas guanyarà còmodament els comicis– s’observa amb creixent passió el joc subterrani que presideix el procés de privatització de l’ATLL. Què farà el conseller Lluís Recoder? Quin paper hi té, en tot plegat, Germà Gordó, l’home de les tenebres del Palau de la Generalitat? Com reaccionarà La Caixa davant la traïció dels Rodés i de Liliana Godia? I, en especial, per on es decantarà Leonard Carcolé, el director de l’ACA i actual president de l’ATLL, que té la potestat d’«informar» sobre el concurs obert? Maniobrarà contra la seva anterior empresa, Agbar, on havia estat director de Catalunya i on va veure frustrada la seva aspiració a ser-ne director general? Es vendrà als Entrecanales per seguir sucant del negoci de l’aigua?

En tot cas, una cosa és certa. La privatització de l’ATLL comportarà un augment de les tarifes… que acabarem pagant tots plegats.

——

[1] Fem una correcció en la notícia, doncs no és el mateix Aigües de Catalunya SL que Aigües de Catalunya Ltd:

Aigües de Catalunya SL és una empresa especialitzada en la gestió de l’aigua que està participada al 50% per COMSA-Emte (famílies Miarnau i Sumarroca) i la societat Aguas de Valencia SA (Agval). Però el passat dia 1 d’octubre es va constituir en un despatx d’advocats de Londres la societat Aigües de Catalunya Ltd. que, tot i tenir el mateix nom, no té res a veure amb l’empresa abans esmentada. Qui s’amaga darrera d’aquesta societat instrumental anglesa? És un misteri. Només es coneix el nom dels tres administradors, professionals en la constitució de “societats pantalla”: James Anderson, Marcelo Hallack i John Huw Gwili Jenkins. El curiós del cas és que Aigües de Catalunya Ltd. forma part del consorci que, encapçalat per la família Entrecanales, opta a la privatització de l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL). La societat anglesa es va constituir només cinc dies abans que acabés el termini per a la presentació d’ofertes pel concurs.

Advertisements
Posted in: General