Diu el refranyer modern que en aquesta vida hi ha veritats, mentides i estadístiques. Malgrat que viure continua sent dur per a moltes persones, ja fa força temps que les estadístiques demostren que les coses van millor. Creix el PIB, l’exportació, l’obra nova, el consum intern… I, a més a més, baixa el petroli, el deute de famílies i empreses, la infació, i fns i tot la taxa d’atur. Tot té la seva part de veritat i gairebé tot té el seu costat ocult, la seva lletra menuda.
Avui EL PERIÓDICO explica detalladament les magnituds referides als grans serveis dels quals tots som -o hauríem de serusuaris. Serveis -llum, gas, aiguasense els quals és inimaginable una vida amb un mínim de qualitat. Serveis bàsics, en defnitiva. Les xifres, els percentatges, agafats d’una manera o d’una altra poden arribar a contradir la percepció que els ciutadans tenen que estan pagant molt més pel mateix que quan va començar la crisi. Sorprèn, malgrat el discurs ofcial, que mentre l’IPC ha pujat un 14% aquests set anys, els rebuts per aquests serveis ho hagin fet molt per sobre. I més quan ens trobem davant de consums amb tarifes regulades, és a dir, no subjectes a les pures regles de mercat.
En realitat, estem davant d’una situació generada en bona mesura per decisions dels poders públics. La liberalització elèctrica impulsada pel PP l’any 1998 va generar un dèficit de tarifa que els diferents governs van ocultar amb la regulació fns que la pilota -uns 30.000 milionsconsistent a passar deute privat a públic es va fer insuportable. El resum és que pagarem en diferit, nosaltres i les generacions següents, per uns consums d’ahir per culpa de decisions nefastes. Igualment passa amb el gas. Vam fer unes in· fraestructures pensades en els anys daurats per a un creixement exponencial de l’econo· mia. Avui estan infrautilitzades, però hi ha uns compromisos d’amortització de la inversió que han de sortir de la butxaca dels ciutadans. Ciutadans que intenten consumir menys per estalviar però que observen com el seu rebut no es redueix perquè la part fixa puja per incomprensibles conceptes. Un galimaties en el qual s’enreden des del ministre del ram per explicar la pujada de la llum o del gas fns més d’un alcalde per fer el mateix amb la de l’aigua. Un despropòsit sense sensació de solució.
Font: El Periódico
Aigua és Vida 
Posted on 9 de febrer de 2015 per aiguaesvida
0